He de dir d’entrada que estic en contra dels dinars i sopars familiars de Nadal. Que em diguin quin dia he de trobar-me amb les persones que estimo o intercanviar regals amb elles em sembla una imposició absurda i que interfereix en la meva llibertat i autonomia. Però, en fi, d’això ja en parlarem un altre dia.

El que vull comentar avui és que reconec que l’any passat em vaig equivocar en parlar d’aquestes trobades nadalenques de familiars i amics. Aleshores, per estalviar-nos disgustos i discussions, vaig proposar que hi participéssim amb uns auriculars connectats al mòbil i escoltant música. Que diguéssim que sí amb el cap a tothom que se’ns adrecés i que ens féssim fonedissos com més aviat, millor.

No em veig en cor de proposar la mateixa estratègia, aquest any. Evitar les discussions no resol res. M’he trobat massa gent aquests dies que em diuen que han pactat amb la família que en aquestes trobades es parli de tot menys del ‘tema’. I me n’adono que és el pitjor que podem fer. És donar per perduda la batalla del diàleg, de l’acord, del pacte, de l’acostament de posicions. I no ens podem permetre aquest luxe. No al límit a què han arribat les coses.

Ben al contrari, ens hem d’imposar que aquest Nadal a tots els dinars, sopars i festes, familiars o d’empresa, hem de parlar del ‘tema’. i hem de saber fer-ho com a persones civilitzades. No podem demanar als nostres governants que busquin una sortida al cul-de-sac en què es troba la nostra societat i nosaltres mirar-nos-ho des de fora estant.

Intueixo que en aquests debats amb el cava i els torrons per enmig hi haurà persones més intransigents que d’altres. Però estic segur que la majoria posarà pau i intentarà buscar una conclusió constructiva de les idees i reflexions que es posin sobre la taula. Només recomanaria que es fixés un timing determinat per aquest debat i unes normes de funcionament perquè tothom hi pugui dir la seva. Per exemple, el més jove podria obrir la conversa i tancar-la l’avi, l’àvia o el més vell dels presents.

I després parlar de futbol, de les tendències sexuals dels més joves o dels que s’han mort o emmalaltit durant el darrer any. Hi ha vida durant i després el procés. No la malgastem donant-nos l’esquena els uns als altres.

Parlem?