El meu avi, que va dedicar tota la seva vida a la seva màxima vocació que era la medicina, sempre em deia a l’estiu que no em banyés a la piscina si no havia passat una bona estona fent la digestió. Ell considerava que era clau pair bé per poder fer després exercici físic com córrer o banyar-se a la piscina. Estic convençut que una part important de la ciutadania espanyola encara no ha digerit els resultats de les eleccions generals quan, de nou, la classe política els demana el vot per les eleccions municipals, autonòmiques i europees.
En menys d’un mes, els electors hem de decidir el rumb del país dels propers quatre anys a les diferents escales territorials. L’ideal seria que els governs municipals i autonòmics fossin d’esquerres per generar una forta entesa entre les diferents administracions. Tanmateix, és molt possible que es produeixi un joc d’equilibris entre els diferents governs, que podria complicar força la presa de decisions importants com la reforma del sistema de finançament autonòmic.
D’altra banda, la campanya electoral ha començat amb la pèrdua d’Alfredo Pérez Rubalcaba, un actor polític clau per entendre la política espanyola de les darreres dècades. Poques hores més tard que s’anunciés la mort de l’exvicepresident del govern espanyol, l’organització política Arran feia un tuit on deia: «Fins mai més, Rubalcaba, ministre dels GAL i ferm defensor del terrorisme d’estat. Ens veiem a l’infern!». En política, el debat i la discrepància són una riquesa, la intolerància i les faltes de respecte no ho són. La llibertat d’expressió, consagrada a la Constitució, té uns límits. Però més enllà d’això, que és imprescindible, cal recordar que si no hagués estat per dirigents polítics com Rubalcaba o per l’exlehendari Patxi López és possible que el terror d’ETA hagués continuat uns quants anys més.
La situació d’anormalitat política, social i democràtica que va viure el País Basc durant dècades es plasma en fets com que Patxi López va esdevenir lehendekari amb els vots del PP perquè ETA matava a aquells que no tenien la mateixa idea d’Euskadi que ells. Sembla mentida que a aquestes alçades de la pel·lícula Arran encara s’erigeixi com una organització antifeixista; no només pel tuit citat sinó pels litres de pintura groga que han llançat contra les seus de forces polítiques no independentistes o pel fet de boicotejar que Álvarez de Toledo participés en un acte a la Universitat Autònoma de Barcelona.
És absolutament legítim que els simpatitzants d’Arran discrepin i, fins i tot, se sentin antagònics a les idees de formacions polítiques com C’s, PP o VOX. Però s’imaginen que els militants socialistes o d’Endavant Andalusia boicotegessin els actes de Vox a Andalusia dia sí dia també, després de veure que el govern de la Junta depèn contínuament dels vots de la força política d’extrema dreta? Certament, seria fer-li un flac favor a la democràcia. Tant el PSOE com Endavant Andalusia són perfectament conscients que a l’extrema dreta se la combat amb idees i amb arguments i no tirant pedres, assenyalant o agredint aquells que no pensen com ells.
Davant d’això, el que qualsevol demòcrata espera és que el President de la Generalitat condemni la piulada. Però, qui pot esperar-ho si part de la seva família està vinculada als CDR, amb una estreta relació amb organitzacions polítiques com Arran o la CUP? No només estem davant d’un govern català inactiu sinó que estem davant un executiu que només condemna el que li interessa. Això no és altra cosa que la conseqüència més clara que la política catalana es fa amb un comandament des de Waterloo.
El tuit d’Arran em va fer pensar en la importància d’escollir un bon alcalde o alcaldessa de Barcelona. És possible que, davant la manca d’acció del govern català, el proper batlle de Barcelona adopti una posició institucional molt important. Fins i tot, es podria convertir en ’interlocutor amb altres administracions davant d’un president català absent. Quina paradoxa demanar contínuament més competències quan és incapaç de desenvolupar al màxim les que té actualment! Caldrà, sobretot, un alcalde o alcaldessa que governi per tothom i que no depengui ni socialment ni políticament dels vots dels extremistes, que l’únic que fan és afeblir les institucions democràtiques.
Abans, però, caldrà que la ciutadania faci una bona digestió i voti per aquell candidat o candidata que consideri que serà el millor alcalde o alcaldessa de la Ciutat Comtal.
