En vigílies de la trobada de presidents (Quim Torra i Pedro Sánchez), el Partit Popular de Pablo Casado va denunciar Torra per “usurpació de funcions” per “obstinar-se” a seguir com a president. Entenen i defensen que està inhabilitat per la Junta Electoral Central (JEC), tot i que la sentència encara no és ferma. Tot plegat ve a tomb de la desobediència, reconeguda pel propi acusat, a despenjar inicialment una pancarta on es reclamava la llibertat dels presos independentistes, coincidint en campanya electoral. No seré jo qui defensi Torra, que s’ha guanyat a pols passar a la història com el president més inoperant de Catalunya, però segons estableix l’article 24.2 de la Constitució tots tenim dret a la presumpció d’innocència; una presumpció que no es perd fins que no hi ha una sentència ferma de culpabilitat.
La notícia coincideix en el temps amb una revelació periodística que ha passat de puntetes i que indica que, presumptament, el PP de Mariano Rajoy va gastar-se mig milió d’euros de fons reservats per protegir el partit de la seva caixa b. Segons explicava la SER, el ministeri de l'Interior de Jorge Fernández Díaz va destinar aquesta quantitat entre 2013 i 2015 a l'operació Kitchen, en la qual el comissari Villarejo i la resta de la seva policia política, suposadament van espiar Luis Bárcenas i van intentar recuperar i destruir proves que comprometessin a dirigents de la formació conservadora. Els 500.000 euros van ser emprats per subornar l'exxofer de Bárcenas, Sergio Rius, en els dispositius necessaris per col·locar càmeres espia i micròfons al domicili on l'extresorer guardava documentació del cas, i en els seguiments a la família i fins i tot a l'empleada de la llar. Els investigadors sostenen que amb aquests diners també es va pagar el fals capellà que va segrestar a punta de pistola l'esposa i el fill de Bárcenas, per aconseguir proves de la caixa b.
Aquesta setmana en què ha mort el mestre de la comèdia surrealista, José Luis Cuerda, l’actualitat sembla que li ha volgut retre un últim homenatge amb una rocambolesca història d’espies, suborns i segrestos, molt pròpia de l’Espanya que caricaturitzaven Cuerda, Berlanga o Azcona. El bo del cas és que el PP, que en els darrers anys ha donat motius més que suficients per ser inhabilitat, es manté impertèrrit, gaudint de la justícia bipolar: la que reclama per Torra i tants altres, i la seva de barra lliure. Mentre va donant lliçons del que està bé i el que està malament, la seva catifa vessa de merda. Com diu la dita popular, “consells venc i per a mi no en tinc”. Faria bé el PP de llegir l’evangeli de Joan (8,1-11), el dels mestres de la llei que volien lapidar una dona acusada d’adulteri, i Jesús els digué: “Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra…”. Sort que, malgrat Torra i populars, com deia Cuerda, “es fa de dia, que no és poc”…
