De relats, confiança i pactes

D’un temps ençà el gran protagonista de la política és allò que en diuen relat, una pràctica que ha acabat per convertir els nostres polítics en una cosa a mig camí entre el conta-contes i els “cuentistes”. El relat és el que ens expliquen, no el que es fa. I en política el que es fa és pactar i els pactes es construeixen des de la confiança, una cosa que mai ha existit entre PSOE i Podemos, el que explica un fracàs que amenaça amb conduir-nos cap a noves eleccions generals.

La desconfiança neix el dia que Pablo Iglesias es creu les enquestes i decideix provocar unes segones eleccions per aconseguir el seu desitjat sorpasso al PSOE. Se supera amb la moció de censura a Mariano Rajoy. Torna a aparèixer només engegar les Corts Generals, molt abans que, com diu el relat oficial, Pablo Echenique decidís que el millor gest per iniciar una negociació franca i oberta era deixar plantada durant més d’hora i mitja a la vicepresidenta del govern Carmen Calvo a un hotel perdut dels afores de Madrid.

Només havien passat tres dies de la constitució de la Mesa del Congrés, que Podemos va votar contra la suspensió dels diputats independentistes empresonats. Ho fa empès per Gerardo Pisarello, ex primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, conegut per haver protagonitzat el viatge institucional més llarg que es recorda als annals municipals. Ni més ni menys que 28 dies per l’Uruguay i l’Argentina acompanyat de la seva dona i els seus dos fills en ple mes d’agost.

No recuperats de l’estupor de la votació, els presumibles socis de Podemos veuen com Pisarello i Jaume Asens, un altre diputat i ex regidor barceloní, decideixen omplir el seu temps lliure a la capital fent una excursió a Soto del Real per trobar-se amb Jordi Cuixart. Asens, que té previst entrevistar-se l’endemà amb el rei, surt de la reunió anunciant el seu compromís de traslladar al monarca “la voluntat de ser rebuts com a plataforma del 80%” -creada per Òmnium Cultural per impulsar un referèndum d’autodeterminació-  com li demana Cuixart i, ja que hi som, renyar-lo una mica pel seu discurs del 3-0. Arriba a veure’s amb Felip VI compartint taxi amb la portaveu de JxCat, Laura Borràs, qui també renyarà al rei abans de traslladar-li les paraules de Jordi Sànchez.

Aquests gestos van fent que bona part del socialisme es fregui els ulls sorprès i irritat, mentre s’esmolen els ullals dels guionistes del relat de la dreta, que veuen com els cau del cel munició més que suficient per alimentar el seu conte, que dibuixa el PSOE com un partit amic d’independentistes i filoetarres.

No hi ha per menys. Asens és la persona amb qui Toni Comín, a través de la seva germana Betona, contacta per demanar ajuda per sortir d’Espanya després de la declaració d’independència. Asens accepta i el porta en cotxe, no se sap si com a copilot o al maleter, fins a Pesillà de la Ribera, un poblet a tocar Perpinyà, on es troba amb Puigdemont i altres membres del govern. Des d’allà Asens truca Gonzalo Boye, advocat que es va treure la carrera mentre complia condemna per la seva implicació en el segrest d’Emiliano Revilla per ETA, i li demana consell. Boye recomana fugir a Bèlgica i contactar amb Paul Bekaert, advocat d’etarres com Natividad Jáuregui, qui el 1981 va clavar un tret al clatell al tinent coronel Ramón Romeo i que ara viu una segona vida com a brillant empresaria de la restauració a Gant després que la justícia belga denegués la seva extradició.

L’Observatori DESC és el punt de trobada entre Asens i Boye. És aquí on coincideixen bona part dels comuns que acaben de retenir l’Ajuntament de Barcelona de la mà del PSC. Parlem d’una entitat que en el seu moment va ser finançada de forma més o menys generosa per l’Ajuntament de Barcelona que encapçalava Xavier Trias, quan ja s’havia posat la samarreta independentista, i de la que vivien futures estrelles municipals com Gala Pin, el mateix Pisarello o la pròpia Ada Colau.

Molta munició per alimentar el conte de la dreta. Massa com per seure a la taula sense reticències. L’explicació a dos mesos d’inacció.

A partir d’aquí, el moment de glòria d’un poc encertat Echenique, la subhasta de ministeris o la filtració de documents no tenen cap més transcendència que la de construir un relat destinat a distreure’ns.

(Visited 33 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari