Llegia fa temps que el 9 de novembre de 1966 moria d’accident de trànsit el cantant, baixista i compositor Paul McCartney. Una pèrdua irreparable que els seus socis de la banda britànica de rock The Beatles sorprenentment van reparar fent un càsting de dobles, que va guanyar un tal William Campbell, que a partir de llavors i fins ara interpreta a McCartney. A la inversa, també he llegit que el cantant Elvis Presley encara és viu, i que juga a cartes amb l’actor Bruce Lee. O que el també actor Errol Flynn tocava el piano amb el penis quan prenia unes copes de més. Més recentment, hi ha el cas de quan van donar-li un Oscar a  l’actriu Marisa Tomei; Jack Palance, borratxo, va decidir pel seu compte i risc donar-li el preuat guardó, quan a la papereta estava escrit un altre nom però ell va deixar anar un “And the winer is ... Marisa Tomei”. O les escapades en moto del rei, ara emèrit, Joan Carles I, que ajudava als conductors amb pana a canviar les rodes. I tantes altres llegendes urbanes.

Les notícies falses són més velles que l’anar a peu. A la bíblia en trobem bons exemples. Abans en dèiem llegendes urbanes i ara ‘fake news’. El problema no està en com anomenem les mentides de tota la vida, si ho fem en català o tibem d’anglicismes; el problema rau en la serva propagació. Abans, l’ona expansiva era escassa; ara, per lluny que sigui l’epicentre de la mentida, la divulgació esdevé extraordinària. Tot, gràcies a les xarxes socials, un enginy que, per bé i per mal, ha vingut per quedar-se.

Com els Gremlins de Joe Dante, que no els podies mullar ni deixar que mengessin passada la mitjanit, les ‘fake news’ es multipliquen en període electoral. Per tant, d’aquí al 26 de maig som carn de ‘fake news’. Vindria a ser com si el Groundhog Day (dia de la marmota) caigués en 28 de desembre (dia dels innocents) i estiguéssim exposats in aeternum a destriar les notícies verdaderes de les falses.

En vigílies electorals, el candidat del PP, Pablo Casado, ha obert la veda de les ‘fake news’ i, fent un triple salt mortal, ha denunciat una falsa notícia que s’havia inventat ell mateix. L’home acabava de rebaixar el salari mínim i, després, en veure el jardí en què s’havia ficat, negava la major i deia que ell mai ho havia dit, que es tractava d’una ‘fake news’; un fenomen que Casado diu que el persegueix.

L’antídot de les falses notícies és un altre anglicisme: el ‘fact check’. Una verificació de la veritat necessària per combatre les ‘fake news’, que també s’està posant de moda. No deixa de ser un peix que es menja la cua: el periodisme necessita verificar per intentar destriar el gra de la palla, les falses notícies de les autèntiques.

Com deia el periodista Abbott Lieblig, “la gent generalment confon el que llegeix als diaris amb les notícies”.