Catalunya és un país petit, però que compta amb una gran diversitat ecològica i paisatgística. Això fa que la gestió del territori s’hagi de fer de manera molt acurada per no malmetre el nostre delicat ecosistema, especialment amenaçat pels estralls del canvi climàtic.
La conselleria de Territori i Sostenibilitat és l’encarregada de vetllar pel manteniment d’aquest fràgil equilibri. Però el seu titular, Damià Calvet, mena una política erràtica i contradictòria que és altament contraproduent per la desitjada i necessària harmonia entre la natura, les activitats humanes i la implantació de noves infraestructures i construccions.
D’un cantó, va fer aprovar, el passat mes de juny, la polèmica Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (APNB), que ha provocat una sonada protesta protagonitzada pels propietaris forestals, els petits ajuntaments, els ramaders.., que es queixen de l’excessiu intervencionisme proteccionista del centralisme barceloní, desconnectat del batec de les zones rurals del país.
Aquesta revolta –coneguda com el tsunami rural– es va produir, precisament, en les comarques on l’antiga Convergència hi tenia, històricament, un important graner electoral. L’oposició a l’APNB promoguda pel conseller Damià Calvet s’ha traduït en la vertebració del Moviment País Rural, que lidera l’exalcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal.
Però, en flagrant contradicció amb aquestes mesures fortament proteccionistes del medi ambient, el conseller Damià Calvet promou, a la vegada, la transformació de la Conca d’Òdena (Anoia) en un immens polígon industrial, sense cap mena de respecte pel paisatge ni pels usos agrícoles i de lleure ciutadà que té la zona afectada. Aprofitant el trastorn provocat per la covid-19, el conseller de Territori i Sostenibilitat va procedir a l’aprovació inicial del Pla director urbanístic d’activitat econòmica de la Conca d’Òdena (PDUAECO), davant l’astorament i la indignació dels veïns de les poblacions concernides, que no en sabien res de res.
En síntesi, el PDUAECO preveu la requalificació massiva de sòl no urbanitzable en industrial i d’equipaments per crear una corona de nous polígons que envoltarà i ofegarà els municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Òdena i Jorba. Si s’arribés a implementar, aquestes poblacions perdrien el seu pulmó natural i quedarien col·lapsades.
La comarca de l’Anoia ja disposa, en l’actualitat, de diversos polígons industrials. Malauradament, estan mig buits, com passa arreu de Catalunya, i això contribueix a l’existència d’un alt índex d’atur. Per aquesta circumstància, encara s’entén menys la dèria del conseller Damià Calvet de multiplicar exponencialment l’oferta de sòl industrial en aquesta zona, amb el sacrifici de camps de conreu i d’espais utilitzats per l’esbarjo dels veïns.
El departament de Territori i Sostenibilitat ja fa anys que castiga amb acarnissament i destrossa amb les seves decisions aquesta comarca de Catalunya. No només la vol convertir ara en un enorme polígon industrial, mancat de qualsevol lògica empresarial i de coherència ambiental i territorial. Els antecessors de Damià Calvet en el càrrec han entaforat a l’Anoia l’abocador de deixalles urbanes més gran de Catalunya, al municipi dels Hostalets de Pierola; un enorme abocador de residus tòxics i químics a Castellolí; i un abocador de residus inerts a Pujalt, que actualment està en fase d’ampliació per a duplicar la seva capacitat.
Per què la Generalitat té aquest odi malaltís contra la comarca de l’Anoia i els seus habitants? És feridor, inexplicable i profundament injust. Per postres, el servei de tren que uneix Igualada amb Barcelona, titularitat de Ferrocarrils de la Generalitat, és de via única i circula amb una lentitud exasperant, com la de fa 50 anys, cosa que el fa totalment obsolet.
Damià Calvet té 52 anys, però ja és un gat vell al departament de Territori i Sostenibilitat, on hi ha exercit diferents càrrecs des de l’any 1997, fins que va ser nomenat conseller l’any 2018. Per tant, ha estat durant anys en la zona zero de la corrupció del 3% de Convergència Democràtica, tot i que no s’ha vist imputat per les investigacions judicials de l’Audiència Nacional.
També ha fregat la corrupció a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, on va exercir el càrrec de tinent d’alcalde d’Urbanisme, Economia i Hisenda i va protagonitzar agres polèmiques amb les entitats veïnals i l’oposició per controvertides decisions urbanístiques descaradament parcials i anòmales. En l’actualitat, hi ha una investigació judicial en marxa sobre la gestió econòmica de l’última etapa de l’Ajuntament de Sant Cugat, de la qual ell era responsable.
Damià Calvet també haurà de donar explicacions al Parlament per la seva nefasta gestió amb els terrenys de Port Aventura, on està prevista la construcció del complex de casinos i hotels de la multinacional Hard Rock. S’ha descobert que l’Incasòl, organisme depenent de Territori i Sostenibilitat, ha compromès l’avançament del pagament de 96 milions d’euros per aquesta parcel·la per compte de Hard Rock, tot i que no està gens clar que el projecte s’acabi realitzant.
Amb aquests antecedents, és lícit preguntar-se quins interessos inconfessables s’amaguen darrere de la requalificació massiva de terrenys a la Conca d’Òdena, endegada d’amagatotis en plena pandèmia. Per cert, Damià Calvet és un dels consellers de la Generalitat que ha abandonat el PDECat i s’ha passat al nou partit que lidera Carles Puigdemont, on es postula com un seriós aspirant a ser el candidat efectiu en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.
L’únic consol és que, després que la societat catalana s’expressi a les urnes, Damià Calvet hagi d’abandonar el departament de Territori i Sostenibilitat amb la cua entre les cames i els veïns de l’Anoia puguin respirar en pau i tranquil·litat.
