Recentment, el secretari d'Estat d'Afers exteriors i Iberoamericans, Juan Antonio Yáñez, ha expressat que la situació de falta de respecte dels drets humans a Cuba continua sent "preocupant". Seria interessant i sobretot aclaridor que el senyor Yáñez expliqués què entén per falta de respecte dels drets humans. Seria just –i, sobretot, "socialista" – per respecte als seus electors que la seva principal preocupació –indignació!– fos el que està passant a l'Estat espanyol, on milions de ciutadans són lluny d'arribar al ple reconeixement i gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals, com són el dret a un habitatge i treball digne o a la plena igualtat d'oportunitats. Drets constitucionals, aquests, convertits per obra i gràcia del neoliberalisme felipista en paper higiènic, mentre una ínfima minoria –els usurers de la modernitat: els banquers, l'FMI, el BM…– amb l'ajuda del seu imperial braç armat es van apoderant a sang i foc de totes les riqueses del planeta.

Cal recordar uns quants exemples per demostrar la immoralitat de les afirmacions que plantegen la constant vulneració dels drets humans a Cuba: gràcies a l'assistència mèdica d'aquesta petita illa en més de 75 països del món, amb desenes de milers de treballadors cubans de la medicina, han recobrat la vista –operació Miracle– centenars de milers de pacients pobres, incloent-n'hi alguns dels Estats Units, i s'han salvat i se segueixen salvant centenars de milers de vides, sense oblidar les milions i milions de consultes mèdiques realitzades per aquests invasors cubans de bates blanques. Recentment, el ministre de Sanitat de Noruega, de visita a Haití, ha declarat que gràcies als més de 1.000 metges cubans s'està controlant el còlera en aquest país.

Gràcies a l'ajuda solidària de Cuba, a Veneçuela, a Bolívia, a Nicaragua, a Nova Zelanda i, fins i tot, a alguns municipis andalusos de Sevilla, s'ha eradicat l'analfabetisme. Aquesta dada pot ser corroborada per nombrosos informes de la UNESCO.

En la Cuba de l'"Eix del Mal", a diferència de l'Espanya de l'eix del bé, no existeix el desnonament i mai no s'ha desallotjat una família de la seva llar. L'avortament i el divorci són totalment lliures, i hi ha plena llibertat sexual i religiosa. Quant a l'educació, convé recordar que, a més de ser totalment gratuïta, tots els ciutadans sense excepció –blancs, negres, xinesos, mestissos…– i al marge dels càrrecs que ostentin els seus pares –ministres, obrers o metges– van a la mateixa guarderia, escola o universitat. O sigui, la igualtat d'oportunitats és real i total. Una altra de les grans conquestes històriques de la revolució cubana és l'equitatiu repartiment de la riquesa material: es pot afirmar que és la societat amb els seus defectes i virtuts més ben repartits del planeta.

Quant a les tan publicitades llibertats del capitalisme: des de poder viatjar on cadascú vulgui, escollir l'escola i la universitat per als fills, accedir a un habitatge digne, a una bona salut… estan condicionades pel poder econòmic, per la dictadura financera, la pitjor i més humiliant de totes les dictadures. Podem afirmar que aquestes privilegiades llibertats a escala mundial solament estan a l'abast –també en els països desenvolupats– d'una minoria de menys d'un 25%.

A Cuba, la corrupció existent, tot i que no ha de servir de consol ni de justificació, és insignificant, així com les contradiccions, les injustícies i les desigualtats, a diferència de les del capitalisme.

Si un petit país, pobre en recursos naturals, però ric en recursos humans, després de més de 50 anys d'un bloqueig inclement sense precedents, ha estat capaç de resistir i d'aconseguir totes aquestes esmentades conquestes socials i ha estat capaç de llarg a llarg del planeta d'exportar tanta solidaritat humana, com es pot dir que és un fracàs històric on no es respecten els drets humans?

Per acabar, cal dir-li a aquest progressista que, si a Cuba hi hagués de debò no ja un 50%, sinó simplement un 25% d'oposició a la Revolució, amb l'ajuda política, econòmica, militar i mediàtica sense precedents procedent de l'exterior, la Revolució no duraria 24 hores.