Contra la segregació educativa

El passat mes d'abril, la ONG Save the Children va presentar un informe alertant que Catalunya és el segon territori amb més segregació escolar socioeconòmica de l’Estat espanyol, després de la Comunitat de Madrid. Set de cada deu infants en situació de vulnerabilitat estudien en centres on es concentra alumnat que viu en entorns desafavorits. Està clar que alguna cosa s'està fent molt malament en el nostre país.

Les causes de la segregació escolar són una combinació de diferents factors, dels quals uns tenen a veure amb qüestions socials, com l'augment de la desigualtat i la diferent distribució territorial de les llars en funció de la seva renda, però d'altres tenen a veure amb les pròpies polítiques educatives.

Una de les primeres causes de la segregació escolar és la doble xarxa educativa: uns centres públics que acullen tot tipus d'alumnat i uns centres privats concertats que cobren quotes i seleccionen l'alumnat. La segona causa és la creixent desigualtat entre els centres públics i una política que fomenta la estratificació dels centres i la competitivitat entre ells. Tot plegat, junt a la llibertat d'elecció de centre, fa que l'alumnat amb més recursos econòmics i culturals acabi escolaritzat en centres concertats o en centres públics amb "projectes singulars", mentre l'alumnat amb menys recursos i d'origen estranger es concentri en els centres públics menys valorats, que poden acabar convertint-se en veritables guetos.

Aquesta situació és una de les injustícies més flagrants del nostre sistema educatiu. Mentre els centres concertats tenen instal·lacions de gran qualitat i molts recursos, els centres públics cada cop tenen edificis més degradats i menys recursos. Cal recordar que, a més, les retallades a l'educació han sigut a la xarxa pública i no a la concertada. O sigui, que amb els diners de tots i totes es paguen els privilegis dels més privilegiats. Una situació realment perversa.

Però no només és una qüestió de justícia social, sinó també de quin futur estem creant amb aquesta segregació escolar. Quan els infants i joves de classes més acomodades estan junts des de ben petits i en situació de privilegi els estem socialitzant en la idea que els seus privilegis són "drets inalienables", acostumant-los així a sentir-se superiors i propiciant una actitud classista en el futur. A més, al no conviure amb els altres infants i joves que estan en situació precària, no poden establir empatia amb els menys afavorits.

Igualment, quan els alumnes provinents de famílies amb menys recursos i/o immigrades s'escolaritzen tots junts en espais més degradats i amb menys recursos, els estem també enviant el missatge que "aquell és el seu lloc" , no permetent-los que s'empoderin i reivindiquin els drets que els corresponen. Si els nois i noies de les diferents cultures, orígens i religions no s'escolaritzen junts, tampoc poden gaudir de la riquesa de la diversitat, i és molt més fàcil que apareguin les actituds xenòfobes i racistes i més difícil que l'alumnat d'altres cultures pugui integrar-se, ja que no té l'oportunitat de relacionar-se amb l'alumnat autòcton.

Finalment, a nivell pedagògic, la concentració d'un tipus d'alumnat en els mateixos centres és negatiu: els informes ens diuen que els sistemes educatius on l'alumnat s'escolaritza tot junt els resultats escolars milloren. Les aules on hi ha diversitat, de classe social, de nivell cultural, de religió i de capacitats, són un estímul per l'aprenentatge de tots. Mentre que la concentració d'alumnat amb més dificultats, entorpeix la possibilitat d'èxit escolar.

Resumint, la segregació en l'àmbit educatiu consolida les desigualtats socials, redueix les oportunitats educatives d'una majoria de l'alumnat i posa en risc la cohesió social. Si volem construir una societat més justa i més igualitària necessitem un sistema educatiu que elimini tot tipus de segregació. I per això cal una única xarxa educativa, pública, gratuïta i igualitària, la desaparició progressiva dels concerts educatius, la limitació de la llibertat d' escollir centre, i recursos suficients perquè tot l'alumnat pugui desenvolupar-se personal, intel·lectual, cultural, social i laboralment.

De tot això en varem parlar més de 100 persones en el III DEBAT EDUCATIU sobre SEGREGACIONS, el 27 d'octubre.

(Visited 373 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari