El món, i també la societat espanyola, evoluciona ràpidament. Els poders immutables i intocables s’estan desfent arreu, davant la pressió i la força de la ciutadania empoderada per la consciència democràtica i la revolució de les xarxes socials.
En aquest context, el fiscal suís Yves Bertossa ha destapat l’existència d’un compte amagat del rei emèrit d’Espanya, Juan Carlos I de Borbó, a la banca helvètica Mirabaud & Cie. Aquest compte, que formalment està a nom de la fundació panamenya Lucum, va rebre, l’any 2008, una transferència de 100 milions de dòlars de la monarquia tirànica de l’Aràbia Saudita. Al seu torn, Juan Carlos I de Borbó va fer, l’any 2012, una transferència de 65 milions de dòlars des d’aquest compte a favor de la seva amant d’aleshores, Corinna zu Sayn-Wittgenstein.
La fundació Lucum sembla que només és la punta de l’iceberg de l’enorme fortuna que acumula, a través d’una trama de testaferros, el rei emèrit en diversos paradisos fiscals. Els gestors suïssos Arturo Fassana i Dante Canonica tindrien la clau del “tresor” ocult del Borbó, així com el seu cosí, Álvaro d’Orleans. El fiscal Yves Bertossa s’ha coordinat amb la Fiscalia espanyola per intentar treure l’entrellat d’aquesta enorme bossa de diners acumulada fora d’Espanya per l’anterior cap de l’Estat i que el diari The New York Times ha avaluat en més de 2.000 milions de dòlars.
Després de l’abdicació del tron en favor del seu fill, l’any 2014, Juan Carlos I de Borbó ha perdut la “inviolabilitat” judicial que li atorgava la Constitució i ha passat a tenir la condició d’aforat. Això fa que el Tribunal Suprem sigui la instància que ha d’instruir la possible imputació del rei emèrit. D’entrada, i en espera de conèixer l’abast exacte de la seva fortuna amagada, sembla que hi ha indicis prou sòlids per imputar-li un frau fiscal continuat, talment com passa amb el compte que tenia l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, a Andorra.
Els “poders fàctics” de l’Estat, començant pel palau de la Zarzuela, poden tenir la temptació d’enterrar l’escàndol que afecta Juan Carlos I de Borbó. Això seria un greu error, ja que l’opinió pública espanyola no ho acceptarà de cap manera i seria, més d’hora que tard, la mort de la institució monàrquica. Si Felip VI aspira a conservar el tron, el seu pare ha d’explicar de motu proprio, amb pèls i senyals, el volum i l’origen d’aquest “tresor” familiar.
I, per descomptat, pagar la multa tributària que li pertoca per evasió fiscal des de l’any 2014 i portar els diners que té fora a Espanya. O la família Borbó fa aquest exercici de transparència o Felip VI en pagarà les conseqüències. Ho veurem en la pròxima final de la Copa del Rei entre l’Athletic i la Real Sociedad…
