Del cinisme considerat com a una de les belles arts

Cinisme polític del bo. Cinisme entès com a menyspreu per qualsevol valor i principi. De quina altra manera podem qualificar la reaparició pública de Boi Ruiz? El recorden? És aquell conseller de l’autoproclamat govern dels millors que ho va donar tot per desballestar la sanitat pública, mentre el seu president reclamava construir estructures d’Estat. El mateix que surt ara als mitjans de comunicació a dir-nos que després del coronavirus “els governs no es podran permetre retallades en sanitat”.

Imaginem que ho diu amb el dolor de qui contempla una obra inacabada, doncs la memòria ens arriba per recordar aquells temps en què, com a màxim responsable de la sanitat pública, recomanava fer-nos d’una mútua privada.

El llegat de Ruiz va ser nefast. Va retallar la despesa sanitària en més de 1.600 milions d’euros. Algun racó del seu cap amagava la idea de que a menys diners més qualitat en el servei, doncs un dels seus arguments favorits era que “mantenir la despesa sanitària ens portaria a tenir un sistema similar al de Ruanda o Burundi”.

Catalunya no ha recuperat encara la inversió en salut pública prèvia a la seva gestió. Es clar que això mai no ha preocupat gaire als seus successors. Ja ens ho explicava ben clar el portaveu d’allò que un dia va ser Convergència al Parlament, Eduard Pujol, quan deia que “les qüestions socials –sanitat, serveis a les persones o educació- són engrunes que no ens han de distreure de l’objectiu final”.

Sempre amatent i sensible a l’estat de l’opinió pública la gran Laura Borràs, aprofita la ben entesa, per dir la seva: “retallar sempre té conseqüències, qualsevol retallada en el sistema de salut l’acaba patint tota la ciutadania”. Obvia entrar en qui va escatimar en hospitals, i ho fa conscientment, doncs no s’està de dir que “no s’ha d’entrar en la demagògia de debatre qui va fer les retallades”. Més cinisme. Pura destrucció dels fonaments morals que haurien de sostenir les institucions, amb l’únic propòsit de fugir d’estudi.

Surten a parlar ara, quan s’ha fet palès que el Govern de la Generalitat ha fet cas de les paraules de l’Eduard Pujol i no s’ha distret gaire. Ha pensat tant en Catalunya, que els catalans han quedat amagats en un racó.

Les declaracions de Ruíz i Borràs coincideixen amb la publicació d’un document del SEM on es recomana evitar l’ingrés a les UCI “de pacients amb escàs benefici”. Una terminologia que tracta les vides de les persones com si fossin un actiu bancari i, darrera del qual s’amaga una sinistra negativa a prestar atenció als majors de 80 anys. Una condemna a mort per a molts dels nostres avis.

L’escàndol que genera el document és majúscul. Tant, que Joan Ramon Masclans, president de la Societat Catalana de Medicina i cap de l’UCI de l’Hospital del Mar, apareix als mitjans per explicar-nos una cosa tan poc tranquil·litzadora com que aquest triatge es fa sempre, amb Covid-19 o sense. En altres paraules, ja fa temps que Catalunya ha decidit que l’estalvi passa per retallar les vides de la gent gran, per molt que l’Organització Mundial de la Salut critiqui els criteris d’edat a l’hora de prestar assistència.

De mentre, la Generalitat posa entrebancs a la construcció d’hospitals de campanya argüint que la seva estètica és massa militar. Alguns metges denuncien que no contacta amb el Govern de l’Estat o amb altres comunitats autònomes amb menys pressió assistencial per demanar ajuda. Es bloquegen desinfeccions de residències d’avis pel simple fet que les fan soldats. La cosa arriba a tal extrem que un jutjat d’instrucció decideix obrir diligències.

La realitat és tossuda, gairebé tant com la incapacitat d’un Govern autonòmic encegat per les banderes. Al final cal sol·licitar el socors de l’exèrcit espanyol, però primer, el conseller d’Interior, Miquel Buch -el mateix que es mostra incapaç d’aturar l’incivisme dels que surten a la carretera per passar la Setmana Santa a la caseta de La Cerdanya- deixa ben clar que l’auxili no es va demanar abans “per solidaritat amb les comunitats autònomes que no disposen d’un sistema d’emergències propi”.

El coronavirus ha fet emergir a Catalunya el cinisme sobre el que s’ha construït el país fosc i tenebrós que som. Una pàtria tan trista que posa diners i banderes per damunt de la vida de les persones.

(Visited 89 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari