És realment Barcelona, junt amb la seva Àrea Metropolitana, una ciutat global, entesa com l’espai per donar resposta als desafiaments de futur des del punt de vista polític, econòmic, climàtic, demogràfic, tecnològic i social?

Actualment, l’àrea metropolitana de Barcelona engloba 36 municipis en un territori de 636 kilòmetres quadrats amb 3,2 milions d’habitants i suposa el 65% del PIB de Catalunya i el 13 % del PIB espanyol. És sens dubte una de les grans regions econòmiques de la Unió Europea (UE), i Barcelona és una de les capitals d’arreu del món escollides per la celebració de congressos, com el Mobile World Congress, i és la seu de la Unió per la Mediterrània.

Pel que fa a la innovació ha esdevingut un hub a l’Europa del sud i és ciutat de referència comercial i turística, que té uns dels ports i aeroports més importants a escala europea.

En el camp institucional, l’ens metropolità ha passat per diferents situacions estructurals i competencials fins a arribar a la situació actual. Així, el primer òrgan de gestió metropolità es va crear el 1974 amb l’agrupació de 26 municipis sota el nom de Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB). El 1987, la majoria de CiU en el Parlament de Catalunya, durant la presidència de Jordi Pujol, va aprovar la Llei 7/1987, per la qual s’atribuïa les competències de planificació directament a la Generalitat de Catalunya. Finalment, al 2010 es va aprovar la Llei 31/2010 en què es restablia l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que avui coneixem i es troba en vigor.

Si fem una mirada a nivell competencial de l’Àrea Metropolitana segons la Llei 31/2010, pot semblar que les seves competències són suficients per donar resposta als reptes de futur de qualsevol ciutat global. Així, veiem que es disposa de competències en ordenació del territori, urbanisme i habitatge; mobilitat i transport; cicle de l’aigua; gestió de residus; medi ambient; actuacions en infraestructures d’interès metropolità; foment de l’activitat econòmica i empresarial; turisme i foment de la cohesió social.

La globalització de l’economia ha generat un procés de concentració del poder econòmic i tecnològic en àrees metropolitanes des d’on s’exerceix el control de l’economia mundial. És en aquestes ciutats globals on se situa el poder de decisió, tant des del punt de vista financer i empresarial com tecnològic.

Una ciutat global també és un fenomen de gran dimensió a nivell demogràfic, social i cultural. Segons dades de l’ONU, el 1950 el 30% de la població mundial vivia en ciutats; el 2016 aquesta dada era el 55%. Actualment, més de 500 ciutats superen el milió d’habitants i 50, els cinc milions.

A l’àrea metropolitana de Barcelona existeixen diferents entitats que comparteixen funcions de govern amb interessos no sempre coincidents. A més de l’Estat central i la Generalitat, també ens trobem la Diputació de Barcelona, les comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Maresme, l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB.

Des de Barcelona Districte Federal creiem que en el primer que cal incidir és en la governança de la Barcelona Metropolitana que haurà de configurar-se sobre la base del federalisme cooperatiu d’arrel municipal. No és admissible l’existència d’administracions locals de segon ordre com són la Diputació i les comarques operant alhora sobre el mateix territori metropolità. Considerem que aquestes administracions haurien de passar les seves competències a l’AMB, tal i com s’ha fet amb el Consell Comarcal del Barcelonès.

Des del punt de vista de la governabilitat de la Barcelona Metropolitana, creiem que aquesta ha de ser propera al ciutadà i sense duplicitats. Així, caldria fer un plantejament d’elecció directa dels seus òrgans de govern, i els alcaldes dels municipis de l’AMB haurien de ser membres nats del Consell Metropolità.

La Barcelona del futur serà metropolitana o no serà, i només amb la generositat i implicació de la societat civil i els seus governants serà possible assolir-la.

Cal posar-se a treballar, perquè el món no s’atura i el futur del segle XXl serà el de les ciutats globals.