Els experts ja van advertir des de la cimera de Paris i després de Bonn que si no aconseguíem rebaixar la temperatura de la Terra, i deixàvem que pugi dos graus més, els efectes sobre el planeta podrien ser irreversibles. Els últims 30 anys cada dècada ha estat més càlida que qualsevol dècada anterior. Com que el canvi climàtic no té fronteres, està influint en els determinants socials i mediambientals de la salut, com la qualitat del aire i del aigua, i també en la quantitat dels aliments i en la possibilitat d’un habitatge segur. 

Segons l’OMS, el canvi climàtic causarà unes 250.000 morts addicionals cada any, entre el 2030 i el 2050. Entre elles, 95.000 per desnutrició infantil; 60.000 per paludisme; 48.000 per diarrea; i unes 38.000  persones grans per efecte de la calor.  L’OMS estima que el cost dels danys directes sobre la salut es situarà entre 2000 i 4000 milions de dòlars des d’ara fins el 2030, excloent d’aquests costos els que depenen de determinants de la salut, com la depuració del aigua, l’agricultura i el sanejament i dels residus i aigües residuals.

L’augment de temperatura incrementa la contaminació de l’aire amb partícules petites, que augmenten la incidència de malalties cardiovasculars i respiratòries i multipliquen per sis la presència d’asma i bronquitis a la infància. L’augment de l’acidificació de l’aigua, plena de plàstics i microplàstics, juntament amb la de l’aire, ha augmentat els riscos per la salut humana de la contaminació ambiental. La majoria dels productes químics tòxics augmenten la seva densitat en condicions d’augment de la temperatura, i són disruptors endocrins, alterant la funció hormonal dels ovaris, dels testicles i de la funció de la glàndula tiroide. També incrementen els riscos de càncer de mama, limfomes, càncer de pàncrees i d’altres.

La disrupció endocrina en dones altera el cicle menstrual, té influencia en la salut reproductiva, l’augment dels avortaments espontanis  i placentes prèvies, prematuritat i baix pes en néixer, i alteracions dels genitals dels fetus. Els disruptors també tenen relació amb l’increment de l’esterilitat d’homes i dones i amb l’augment de l’obesitat i la diabetis de la població del món industrialitzat. Els efectes dels tòxics ambientals poden passar de generació en generació, raó per la qual és urgent que es prenguin decisions ja ara, com demana el moviment de joves cada divendres, per evitar no solament el mal per les nostres vides, sinó per evitar el mal per les properes generacions.

Les amenaces per la salut són globals i els canvis de l’aire, de l’aigua i les infeccions, no tenen fronteres i requereixen ja i requeriran una governança global i una política de aliances federals, amb governs compartits,  a nivell de l’estat espanyol i d’Europa. S’han de coordinar la recerca, la docència i les  polítiques públiques mediambientals i sanitàries. El canvi climàtic exigirà també canvis molt més democràtics i federals en el funcionament de les Nacions Unides, que hauran de prendre  decisions globals. Encara sembla una utopia, però els ODS (Objectius per un Desenvolupament Sostenible) són un embrió del futur programa de la governança federal mundial.

Necessitem l’esforç de tota la ciutadania conscient per fer-ho possible.