Adulteris, poligàmia, incestos, violacions i massacres massives poblen el llibre fundador de la nostra civilització amb l'agreujant afegit que no es tracta d'un llibre de pur entreteniment, on els personatges no aspiren a l'exemplaritat, sinó del text sobre el qual es fonamenta el comportament de tot bon cristià. I no obstant això, tot i les contínues atrocitats que apareixen en les seves pàgines, ningú amb dos dits de front tractaria de prohibir la Bíblia: els seus relats pertanyen a una època en la qual la força bruta i la superstició prevalien sobre els drets individuals i en qualsevol cas són pocs (afortunadament) els que propugnen una lectura a peu de la lletra de les Escriptures.

La cadena HBO, després de retirar Allò que el vent s’endugué del seu catàleg ha anunciat que la pel·lícula tornarà amb una seqüència de "contextualització" que explicarà les relacions entre blancs i negres que regien a la Geòrgia de la dècada de 1860. Una posada en context sempre és benvinguda però potser no seria necessària si deixéssim de pensar que valors ara indiscutibles ens venen donats de naixement i tinguéssim clar que són una construcció social fruit de llargues i sofertes lluites.

Exigir que la ficció d'altres èpoques s'ajusti als nostres valors actuals no només és absurd sinó que obre un camí tortuós del què difícilment sortirem sense imposar una moral benpensant i reductora. Perquè si el racisme és evident en la pel·lícula de Victor Fleming, el mateix es pot dir d'una part molt significativa de la ficció occidental, des de Tintin al Congo fins El naixement d'una nació, explícita defensa del Ku Klux Klan del mestre David W. Griffith, sense parlar de Louis-Ferdinand Céline, monument de la literatura francesa del segle passat però també autor de pamflets antisemites.

Tindrem també que retirar les obres de Cervantes per iniciar la seva Novela de la Gitanilla assegurant que "els gitanos i gitanes només van néixer al món per ser lladres"? Expulsar dels escenaris a Shakespeare pel seu caricaturesc retrat del jueu Shylock a El mercader de Venècia?

I ens quedem aquí amb una sola forma de discriminació, però ¿què dir de la misogínia de Freud, de la mania de Buñuel contra els cecs, de la pederàstia d'Humbert Humbert en el Lolita de Nabokov?

Si la correcció ha de regir les nostres ficcions, ens quedarem amb poc. Amb els Teletubbies, si de cas, sempre que quedi clar que els saltirons que dóna Tinky Winky, el conegut com a "teletubby gai", no siguin revisitats com a potencials atacs homòfobs.

A aquesta aberració del políticament correcte s'afegeixen dos fenòmens col·laterals que alimenten al seu torn aquesta passió pel 'bonisme'. El primer és fer créixer els nostres fills en un univers absolutament immaculat, on el mal queda perfectament identificat i degudament castigat, quan hauran d'enfrontar-se a un món que, junt amb les seves meravelles, també ve acompanyat de la seva inevitable dosi de maldat i perversió. El xoc amb la realitat pot ser, i de fet ja està sent, brutal.

El segon és pretendre que l'ordre moral actual és el correcte i definitiu. Però, qui ens diu que, d'aquí a unes dècades, els nostres descendents no s'horroritzaran quan descobreixin, per exemple, que compràvem samarretes a set euros gràcies a l'explotació infantil de les grans indústries tèxtils al Tercer Món, o que aparcàvem als nostres ancians a sinistres residències? O que, horror dels horrors, encara menjàvem carn.

Haurem de censurar les escenes de les pel·lícules actuals on alegres adolescents contribueixen a l'esclavitud d'altres adolescents, llunyans i anònims, passant una tarda consumista en un centre comercial? Ens semblarà abjecta Annie Ernaux per visitar la seva mare en una residència d'avis sense tractar d'alliberar-la en la seva novel·la No he sortit de la meva nit?

La creació artística ha de quedar al marge de les consideracions morals, en part perquè una de les missions de la ficció és treure a la llum aspectes que, per molt que ens repugnin, formen part de la naturalesa humana i perquè sense una llibertat creativa absoluta el nostre desenvolupament cultural i humanístic quedarà reduït a una trista sèrie de mandats reductors i hipòcrites.