Una de les pitjors seqüeles del procés ha estat i és la cacera de bruixes que des d’un cantó o l’altre s’ha engegat contra els qui no combreguen amb el dogma preeminent. El darrer exemple el tenim en el major Josep Lluís Trapero, que per la parròquia més fanàtica ha passat d’heroi a traïdor en un batre d’ulls, de manera injustificable. Recorda tot plegat el ‘maccarthisme’ dels Estats Units dels cinquanta, quan el senador Joseph McCarthy va obrir un procés de calúmnies, denuncies i llistes negres contra personalitats sospitoses de ser comunistes.
L’entorn més proper a Trapero sap que el major no ha estat mai independentista. Si bé és cert que ha flirtat amb reconeguts independentistes (només cal recordar la famosa paella de la Pilar Rahola a Cadaqués, amb el president Carles Puigdemont), ell no s’hi ha mostrat mai partidari. Això no obstant, el moviment ‘indepe’ va veure en ell el Mosso referent. Abans que les aigües baixessin tan braves, Trapero va ser el major que va gestionar amb èxit l’atemptat de la Rambla de Barcelona de 2017. Es va fer especialment famós gràcies a la frase “bueno, pues molt bé, pues adiós”, amb què va respondre a una periodista que, airada, va abandonar una roda de premsa perquè Trapero responia una pregunta en català. El policia va intentar explicar a la periodista que ell responia a les preguntes en l’idioma que se li havien formulat, però la dona va persistir en el seu enuig. La resposta de Trapero va ser ‘trending topic’ mundial a Twitter i, fins i tot, se’n van fer samarretes. Havia nascut un heroi.
Però, com deia el proverbi xinès, si vols que una cosa caigui, abans l’hauràs de posar ben amunt… A Trapero, molts dels qui ara el fustiguen el van alçar als altars, per després deixar-lo caure. L’home, acusat de rebel·lió per l’actuació dels Mossos en el referèndum de l’1 d’octubre, s’ha defensat distanciant-se tant com ha pogut d’un moviment independentista, amb qui diu no combregar; el Mosso qualifica de “barbaritat” algunes de les resolucions del Parlament dirigides a declarar unilateralment la independència; tot i la paella, afirma que “no tenia cap relació estreta” amb Puigdemont; fins i tot, explica que tenien un pla per detenir Puigdemont i el seu Govern, en cas que haguessin declarat la independència. Un seguit d’afirmacions que l’han descavalcat del pedestal en què l’havien instal·lat.
Si bé és cert que molts el continuen recolzant, altres, els més radicals, no saben què fer amb la samarreta del “bueno, pues molt bé, pues adiós”, i es dediquen a lapidar el seu exheroi en plaça pública (Twitter). Res de nou en la història del procés. Altres que s’han apartat, més o menys lleugerament, de la doctrina principal, com ara el fins fa poc portaveu d’Esquerra a Madrid, Joan Tardà, han passat pel mateix jardí.
