Aquest 2018 havia de marxar amb un regust agredolç, però al final he canviat d’any amb un somriure. Em conformo amb poc, però és que l’alegria dura poc a la casa del pobre i cal aprofitar. La multa de 25,7 milions d’euros del Tribunal de Comptes a la banda capitanejada per la relaxingcupofcaféconleche per haver malvenut a un fons voltor 1.860 habitatges protegits m’ha alegrat aquest Nadal sense neu amb presos polítics presos. Ja sé que això és pecata minuta comparat amb la fortuna que el tàndem de patriotes Ansar-Botella acumula en paradisos fiscals presumptament, però m’és igual. També podria haver passat que el tribunal hagués dit que estava tot bé, com va fer l’Audiència de Madrid en el seu dia.

La sentència, avançada per la Cadena Ser, diu que l’alcaldessa va incórrer en una negligència greu “per perjudici en el patrimoni públic” perquè va vendre 5.315 immobles municipals a Blackstone per sota del preu de mercat. D’aquests, 18 blocs de pisos destinats a famílies vulnerables van passar de mans públiques a privades en un tres i no res amb el conseqüent perjudici per als inquilins, molt dels quals no van poden pagar l’increment del 40% del lloguer. Amb la venda, el consistori madrileny va perdre 23 milions d’euros i per fer-ho possible es va saltar tots els procediments de control començant per la inexistència d’una taxació i acabant perquè el fons inversor es va beneficiar d’informació privilegiada.

Crec que la sentència es queda curta si es compara amb tot el mal infligit a les famílies afectades i només es limita a valorar el perjudici econòmic de l’operació immobiliària il·legal. No és atribució del Tribunal de Comptes jutjar ni la seva falta d’ètica ni el seu afany de lucre a expenses de la cosa pública, però ens entretenen amb la pastanaga per passar de puntetes sobre la qüestió de fons: que aquest sistema de castes put a podrit que espanta. En el cas de la família de catòlics fervents de pinta i mantellina, que amb una mà donen caritat i amb l’altre especulen amb l’habitatge protegit, només puc desitjar-los un martiri lent i dolorós a l’infern.

Són conegudes les connexions dels Ansar-Botella amb el major fons d’inversió de capital risc del món d’origen nord-americà. El seu fill gran treballava com a conseller en una empresa directament relacionada amb Blackstone. Ho van denunciar dos anys després de produir-se la polèmica venda d’immobles municipals dues associacions ciutadanes en una extensa investigació que van fer arribar a la Unitat de Drogues i Crim Organitzat de la Policia Nacional. El dossier no només lligava caps, sinó que també denunciava que membres de les societats instrumentals de Blackstone van crear un entramat d’empreses que es va beneficiar durant anys de les adjudicacions de promocions d’habitatge jove de la Comunitat de Madrid mentre Esperanza Aguirre n’era la presidenta.

L’ombra de Blackstone és allargada i poderosa també a Catalunya. A través d’una atapeïda xarxa de societats pantalles que furonegen en el mercat immobiliari, ho rapinya tot. El 2015 va ser un bon any per als negocis. Tot i que no sabem ni la meitat, sí que se sap que va comprar tirat de preu un paquet de 4.500 pisos de lloguer del Banc Sabadell i 40.000 hipoteques problemàtiques a Catalunya Bank. Tot amb descomptes entre el 40 i el 70%, i amb el vistiplau del govern popular. En aquestes operacions tots hi guanyaven: la banca, rescatada amb diners públics, es treia la cartera tòxica de sobre i el fons voltor apujava els preus dels habitatges.

Poc després d’escriure sobre les seves fosques operacions immobiliàries a Catalunya vaig començar a rebre trucades al mòbil d’origen desconegut. Una de les vegades vaig respondre i va resultar ser la responsable del gabinet de comunicació d’una de les filials del fons. Es va queixar de la informació perquè relacionava Blackstone amb l’allau de desnonaments que s’estava produint a Barcelona i que continua de forma implacable quatre anys després. Va ser una conversa educada però tensa que em va demostrar que el ciutadà és l’únic cornut que paga el beure. Feliç 2019 de resistència.