La LOMLOE, la nova llei d'educació, paralitzada en l’anterior legislatura per l’avançament electoral, torna a estar al Congrés. Però Espanya necessita tants canvis legislatius en educació com els que s’han produït en el nostre període democràtic? Potser sí. Alguns experts afirmen que l’educació és la millor inversió, amb un retorn més alt per al seu futur, que un país pot realitzar. Però, perquè això sigui així, cal una transformació social que garanteixi la igualtat d’oportunitats i l’equitat entre homes i dones.
Tradicionalment, el model educatiu dels partits d’esquerra al nostre país ha anat encaminat a afavorir la igualtat d’oportunitats entre espanyols, i això afecta aspectes com l’escolarització universal obligatòria i la durada d’aquesta, una escola pública de qualitat, la no discriminació per gènere, el sistema d’adjudicació de beques, els recursos dedicats al sistema educatiu, i els valors que es transmeten als futurs ciutadans, especialment rellevants en el que fa referència a l’educació en igualtat i a l’educació en democràcia.
Per contra, els partits de la dreta han estat més influïts per l’Església catòlica, que fins al segle XX va mostrar una clara oposició a la instrucció de les dones, marcada per un rol social supeditat al de l’home. Aquesta influència ha arribat fins als nostres dies, pel fet que durant segles va recaure en l’Església el pes de l’educació. Així, el 1900, el 71% de les dones i el 55% dels homes eren analfabets. L’escola era segregada, els currículums diferents, les mestres més mal pagades i se’ls exigia menys preparació que als mestres.
L’arribada de la Segona República va ajudar a consolidar el dret a l’educació de les dones. Fins i tot havent heretat la carestia de mestres i d’escoles, es va apostar per l’escola pública, l’educació obligatòria, activa, unificada i laica. Es va posar com a objectiu la preparació de mestres, es van millorar les seves retribucions econòmiques i es va fer un esforç important en la construcció d’escoles. Les mestres de la república van transmetre un model de dona moderna i independent i van ser decisives a educar en la igualtat, la llibertat i la solidaritat. Quan el 1933 van guanyar les eleccions els partits de dreta, van disminuir les places de mestres, es va fomentar
l'ensenyament religiós i es va acabar amb la coeducació.
Amb la dictadura franquista van tornar a aparèixer els comportaments estereotipats. La segregació, i el foment de la submissió i un paper secundari. Va tornar a adquirir importància l’ensenyament religiós i es va prohibir la coeducació. La Constitució del 78 va
reafirmar la voluntat de canvi de sistema educatiu. Va desaparèixer el model d’escola única nacional-catòlica i es va passar a un model d'escola democràtica, fonamentada en els drets i els deures dels ciutadans. Però no va ser fins que el 1984 el govern socialista va establir de manera obligatòria l'escolarització mixta als centres educatius que es va obrir veritablement la via cap a la igualtat de gènere.
El 1986, tot i que el 77% de persones analfabetes eren dones, gairebé no hi havia dones menors de 30 anys analfabetes. El 1990 es va aprovar la LOGSE, que va significar l’ampliació de l’educació fins als 16 anys i es va promulgar la necessitat de promoure la igualtat en tots els nivells educatius. La coeducació va establir la necessitat d’educar sense que hi hagi domini d’un sexe sobre un altre i es van impulsar polítiques d’igualtat.
Segons la ministra d’Educació, la nova llei es fonamenta en l’excel·lència i busca la qualitat educativa per a tothom, l’equitat i l’optimització de resultats per al conjunt dels alumnes. “Ningú pot quedar enrere”, va dir Celaá a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. La ministra va manifestar que l’alumnat, sigui quin sigui el talent amb què entra a l'aula, haurà de sortir del centre educatiu amb el mateix valor diferencial. “No hi pot haver segregació en l’accés als centres ni en la sortida; no es pot discriminar els alumnes en diferents itineraris, ni socioeconòmics ni d’una altra naturalesa”, va recalcar. Si això és així, amb aquesta nova llei se segueix la història, intentant un cop més que el sistema educatiu ajudi a disminuir les desigualtats encara existents en la nostra societat.
