Temps enllà, quan anava a actes polítics on es cantava La Internacional l’entenia com un cant a la fraternitat universal, com una invitació a caminar tots junts cap a un món sense estats ni privilegis, sense rics ni pobres, on les persones no es diferenciessin pels diners que tenien o pel país del qual procedien. Érem treballadors, classe obrera, abans que catalans, andalusos, espanyols, escocesos, britànics, europeus o dels Estats Units.

“És la lluita darrera, agrupem-nos germans! La Internacional serà la pàtria dels humans”, es cantava en la versió catalana, menys habitual als actes polítics de la transició que la castellana. La tornada es repetia i es repeteix dos cops i en la reiteració hi veia la convicció que la lluita per la justícia passa per una pàtria global, sense fronteres ni distincions injustes per nivell de renda o patrimoni.

Aquesta lletra la va escriure el revolucionari francès Eugène Pottier l’any 1871. És a dir, l’any que ve en farà 150 que es canta.

John Lennon va compondre Imagine just cent anys després. La lletra la van escriure a mitges ell i la seva companya, Yoko Ono, el gener de 1971 a la localitat britànica d’Ascot. Diu coses com “Imagina que no hi ha països. No és difícil de fer-ho. Cap cosa per la qual matar o morir” o “Espero que algun dia t’ajuntis a nosaltres i el món serà un de sol”.

Doncs resulta que cinquanta anys després de l’aparició d’Imagine, el Regne Unit ha tornat a posar una frontera amb la Unió Europea. I cent després de la de ‘La Internacional’ s’ha aixecat aquesta barrera perquè una bona part de la classe treballadora d’aquell país va aprovar-ho en un referèndum.

Imagino que Lennon, nascut a Liverpool, i que si fos viu compliria 80 anys l’octubre vinent, hauria votat contra el Brexit. I imagino també que compartiria la posició dels remainers (els que volien continuar a la Unió Europea) que no desitgen que el Brexit emprobreixi el Regne Unit. Si ha tocat veure-se-les amb una situació que rebutjaven la resposta no ha de ser esperar que les condicions de vida dels ciutadans empitjorin sinó lluitar perquè es corregeixin les grans desigualtats socials que pateix el Regne Unit. Apostar pel “com pitjor vagin les coses, millor pels que estem contra el Brexit” és una decisió equivocada. Els interessos de les classes humils han d’estar per damunt de les discussions sobre on posem les fronteres i quines banderes patriòtiques exhibim.

Això sí, si algun dia no molt llunyà el Regne Unit aposta pel Back in a Europa, estic convençut que Pottier i Lennon estarien contents. I jo, amb ells.