Fem una repassada a l’àlbum de fotos de Quim Torra (AKA Gàndalf) i ens hi trobem amb un munt d’imatges al costat de Carles Sastre, actualment líder d’una organització especialitzada en liderar tancaments patronals anomenada Intersindical CSC, tot i que anys enrere es dedicava a adossar bombes al pit d’empresaris, com Josep Maria Bultó, i fer-les esclatar en nom de l’alliberament patri.

Envejós del seu successor i masover, Carles Puigdemont també s’ha buscat un terrorista de referència, i l’ha trobat en Frederic Bentanachs, tot un home d’acció amb qui hauria d’anar en compte, ja que si alguna cosa té l’amic Fredi és el ser una mica gafe. No més cal fer un repàs a la seva història per constatar-ho.

Tot comença el 23 de desembre del 1978, quan l’amic Bentanachs lidera un grup de cinc joves que surten de Baiona en direcció als camps d’entrenament d’ETA en terres franceses. Per sufragar les despeses, en Frederic i els seus companys Martí Marcó i Joaquim Pelegrí atraquen l’empresa Cosmética Barcelonesa del Prat gràcies a la informació facilitada per Fèlix Goñi, un altre dels feliços companys de l’excursió nadalenca a França. Van tenir dos instructors de luxe. Domingo Iturbe Abasolo Txomin i Dolores Fernández Cataráin Yoyes.

Durant una setmana van estar aprenent a fer servir pistoles i metralletes, a posar bombes i a fer servir temporitzadors elèctrics. A més, com a regal de comiat, en Fredi i els seus amics es van endur cap a Barcelona cinc pistoles Firebird, dos subfusells Stein, cinc quilos de goma-2, amb el seu cordó detonant i metxa inclosos, i 1.500 bales.

Frisosos d’estrenar les joguines que els havien regalat els col·legues bascos, el 26 de gener de 1979 en Fredi i la seva colla van decidir atracar una camioneta que transportava fons de Banca Catalana. Van aconseguir un R4 d’un discret, i potser premonitori, color groc i es van posar a donar voltes, carrer Bruc amunt, carrer Bruc avall, amb la mala sort que a la cruïlla amb Consell de Cent van cridar l’atenció d’un jeep de policia que anava a identificar un altre vehicle, matrícula de Sant Sebastià, que se’ls va escapolir. Bentanachs i companyia van intentar atropellar al policia que els va donar l’alto qui, en correspondència va disparar i va clavar tres trets a Martí Marcó.

Passada una estona la policia va trobar l’R4 groc al carrer de la Providència amb Marcó com a únic ocupant. Bentanachs va creure que el millor per a la pàtria era abandonar-lo mentre es dessagnava. Entusiasta com era, no podia deixar que aquest petit entrebanc acabés amb els seus plans. Així va ser que al 2 de juny del 1979, Bentanachs i els seus alegres companys Fèlix Goñi, Griselda Pineda i Quim Pelegrí van decidir posar una bomba a un concessionari de la Renault que hi havia a la cruïlla de Travessera de Gràcia amb el carrer Regàs.

Ningú sabria dir si va ser per mala sort o per no haver parat prou atenció a les lliçons sobre temporitzadors, la qüestió és que l’explosiu va esclatar a les mans d’en Goñi, qur va morir amb la cara destrossada i l’abdomen rebentat. Al seu costat anava Quim Pelegrí, que va acabar ingressat a l’UVI després de patir greus cremades i amputacions en una mà i a les seves parts, segons informava La Vanguardia l’endemà.

Poques hores després detenien a Fredi Bentanachs, que va acabar a la presó component bonics poemes en castellà: Hijos de puta / de España / el corazón nos queréis robar / Hijos de puta de España / qué caro que os ha de costar”.

Avui en Fredi, entre foto i foto a Waterloo, recorda els bons temps, animant la lluita dels CDR i reunint-se amb els més decidits i radicals, com els detinguts fa unes setmanes per intentar presumptament fabricar bombes i planejar l’ocupació del Parlament.

També participa en homenatges als seus companys d’armes i qui sap si no enveja interiorment la sort de Martí Marcó, que avui té una plaça d’homenatge a la seva casa natal al carrer del Pedró de la Creu, 16. La va posar ERC, on militava, per recordar que va caure “en lluita per les llibertats nacionals”.

Nota final: En aquesta Barcelona que retira justament estàtues de negrers i canvia el nom d’un carrer dedicat a un militar per ser fatxa molts anys abans que el feixisme existís, es ret homenatge a un terrorista. No sabem què en pensa l’alcaldessa.