“La tele pública que paguem entre tots demana perdó per un reportatge en català. Però ho fan perquè ens estimen, eh?”
“Sense govern ni data d’investidura. Risc de confrontació. La societat està dividida i alguns ja no es parlen. (Si passés a Catalunya,ésclar)”
“Ens empobreixen i buiden les pensions. Però la política espanyola té com a prioritat frenar-nos. Uns genis. #marxem”
“Frenar-nos, acabar amb nosaltres, negar-nos la paraula… Aquesta gent són un prodigi de diàleg, seny i moderació.”
“Mentre la infraestructura depengui de l’Estat espanyol no farem res. No fan inversió, i fan un manteniment pèssim.”
“Portem anys de funcionament indecent. L’Estat espanyol és incapaç de donar un tracte digne als nostres ciutadans.”
“Voler ofegar @Pdemocratacat és un greu error que ningú amb visió d’Estat no hauria comès. Però han preferit fer política amb l’estómac.”
“Fan política allà on no toca i dimiteixen de fer-ne allà on és indispensable. Així els va. Endavant @franceschoms”
“Alguns han acceptat resignadament el seu perímetre: “la sobirania que ens cal és la del Constitucional”. Nosaltres, ni rendits ni resignats.”
“Ànims i coratge @franceschoms! Estem amb tu; continuem la feina per acabar-la bé. Les amenaces no ens aturaran.”
Aquestes són deu de les piulades que ha escrit, en els últims dies, una persona que, utilitzant un terme de moda, podem qualificar de ‘hiperventilada’.
La curiositat està en què aquesta persona, que té el compte @KRLS, és ni més ni menys que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
I @KRLS va més enllà. Replica els ‘hiperventilats’ de l’altre bàndol. Considera necessari respondre el tweet d’un descerebrat que lamenta que el terrorista de Niça no s’hagués passejat pel parc de la Ciutadella.
Fa més de vuit anys que l’ara president de la Generalitat té compte a twitter. Sap el pa que s’hi dona i que és inútil discutir amb els fanàtics i violents que hi circulen. La màxima autoritat de Catalunya no ha d’entrar en discussions amb aquestes persones ni convertir el compte presidencial en un memorial de greuges contra els adversaris del seu partit polític.
Una proposta: obri un altre compte a twitter. Mantingui aquest per les seves dèries personals. I dediqui l’altre a les seves dèries i obligacions institucionals.
