Una alumna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB m’explicava que periòdicament anava a visitar presos. Li havia demanat d’acompanyar-la algun dia conscient que no ho faria per manca de temps o perquè m’imagino que no deu ser tant fàcil com presentar-se amb ella a la porta de la presó dient que tens curiositat per conèixer l’experiència i que et deixin passar. Amb la pandèmia per enmig les complicacions per fer realitat aquesta aspiració segur que són encara més grans.
El seu no és un cas aïllat, clar. Hi ha gent que fa aquestes coses i que generen la meva admiració. Gent com Xavier Badia, Juli de Nadal, Roser García i Irene Monferrer, quatre voluntaris de la comissió de Presons de Justícia i Pau. Han participat en el programa d’aquest grup per acompanyar persones que surten del centre penitenciari i expliquen les seves impressions d’aquesta vivència al llibre “Sortir de la presó: una aventura incerta. Voluntariat penitenciari, valor de societat” (Icaria Editorial).
Badia, de Nadal, García i Monferrer ens expliquen com ha influït en les seves vides aquest voluntariat, ens donen a conèixer com ha estat el trànsit a la libertad de catorze presos, n’entrevisten dos i, també, a altres voluntaris. Recomano endinsar-se en aquest reportatge de 133 pàgines per conèixer una part de la realitat que mirem sempre de lluny o, simplement, no mirem. Amb resums de poques pàgines, sabrem què es van trobar quan van sortir de la presó i com ho van pair Issam, Antonio, Ramon, Pamela, Marcos, Amar, Salif, Andrés, Yossuf, Carlos, Fadila, Sergio, Ágnes i Curro. El recull de vivències l’han fet possible vint-i-cinc membres de la comissió de Presons de Justícia i Pau.
Són històries dures i que sovint no tenen un final feliç, però l’esforç dels voluntaris per ajudar-los és lloable i, evidentment, no és inútil. Històries que ens recorden el llarg camí que cal recórrer per acabar amb les discriminacions i injustícies que genera i pateix la nostra societat. Aquesta “aventura incerta” no justifica, clar, els delictes comesos per les persones que són a la presó però ens permet entendre millor el seu comportament. També ens mostra tant els esforços que fa l’administració penitenciària per donar un cop de mà aquestes persones com les seves mancances i fracassos.
Els autors diuen que han escrit “Sortir de la presó” per “estimular la consciència de la societat sobre la necessitat de la seva participació en la reinserció de les persones privades de llibertat” i que “hi ha esperança de sortir de la marginalitat”. “La societat ha de lluitar per fer realitat aquesta esperança”, conclouen.
Hi ha vida a la sortida de la presó. I hi ha esperança.
