Això va de capitalisme

La CUP té dos objectius fonamentals: acabar amb el capitalisme i aconseguir la independència dels Països Catalans. De moment, es conforma amb la independència de Catalunya. La dels Països Catalans pinta més complicada. Millor deixar-la per més endavant. Per això han donat suport als pressupostos de la Generalitat que els va presentar el govern de Junts pel Sí, amb uns quants retocs que potser ni calien vist el raonament que van donar els seus dirigents per justificar el seu SÍ al projecte pressupostari. “Aquests pressupostos són un desastre però els aprovem a canvi que el Govern de la Generalitat convoqui el referèndum per la independència”, va ser el resum argumental dels cupaires.

Des de que gairebé tot el món funciona en base al sistema econòmic capitalista, moltes fronteres s’han redissenyat. Un grapat de països ha aconseguit penjar-se l’etiqueta de independents des d’aleshores. Una independència nominal que ha anat acompanyada d’una dependència econòmica creixent. La globalització dels negocis ha travessat fronteres –velles i noves- i ha imposat els interessos dels empresaris i els gestors financers per sobre dels dels ciutadans.

La lluita contra el capitalisme s’ha demostrat més difícil que la que pretén crear nous estats, noves pàtries. Informe rere informe les dades ho confirmen: l’1% de la humanitat és cada cop més ric front al 99% que s’empobreix comparativament.

A la manifestació de dissabte passat contra Donald Trump a les portes del consolat dels Estats Units a Barcelona els qui van prendre la paraula recordaven que l’enemic a batre no eren els EUA sinó el seu president i la seva política d’establir murs i barreres a la immigració.

El mateix dissabte es commemorava el Dia Mundial contra el Càncer. Vuit de cada deu espanyoles a les quals se’ls detecta un càncer de mama sobreviuen a la malaltia. Patir càncer de mama a desenes de països del Tercer Món comporta la mort segura. Al capitalisme no li preocupen les velles fronteres de Kènia o les fronteres recents entre Sudan i Sudan del Sud. Tampoc no l’atabala que aquests països hi hagi més o menys respecte per la democràcia.

Donald Trump és president tot i haver obtingut tres milions de vots menys que la seva rival electoral, Hillary Clinton. A Wall Street ja li anava bé Clinton però amb Trump es frega les mans i el seu índex de beneficis es dispara.

Si volem democràcia de debò cal derrotar el capitalisme.

(Visited 25 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari