Sé que estàs a punt d'obrir un compte a Twitter. T’escric només per avisar-te d’algunes coses que pots trobar-te. Segurament aniràs opinant amb la teva millor intenció. També veuràs que és una eina molt útil per conèixer opinions d’altres, informacions sobre temes del teu interès, articles, etc. Hi ha moltes coses útils.

Però corres el risc d’agafar-li el gust, i veuràs que de vegades et costarà aguantar-te les ganes de dir coses que se’t passen pel cap, amb tota innocència, en aquell moment. És possible que en algun moment se t’ocorri recordar els escrits xenofòbics de Quim Torra en el passat, o caiguis en la temptació de comparar els independentistes més radicals amb algun col·lectiu excèntric. Són coses que pot ser que passin desapercebudes, però si per qualsevol raó has atret l’atenció d’alguna gent a la xarxa, també és possible que siguin agafades pels processistes més radicalitzats (no tots, ni potser la majoria) per entretenir-se un dia sencer i organitzar-te una campanya d’intimidació. Et sorprendràs que de cop i volta t’arriba que opinen sobre la teva piulada innocent centenars de persones, magazines on line, diputats, personatges famosos del puigdemontisme, i fins i tot el Sr. Puigdemont, que sembla que no tingui res més a fer, que atiar campanyes d’intimidació, exagerant les frases que hagis escrit, traient-les de context, aprofitant per reiterar els tòpics i estereotips habituals, dient-te que ets una repressora, i qui sap què.

No importa. Potser dormiràs malament una nit, dues màxim, però després t’adonaràs que tot és una absurda exageració, i que revela més sobre el grau de gregarisme d’algunes persones, que sobre el caràcter de les teves idees, que no sempre es poden expressar amb tota la gràcia que t’agradaria. Sigues prudent, això sí, per si aquestes campanyes poden perjudicar, no a la teva persona, sinó algú amb qui col·labores (o que t’hagi retuitat), i que automàticament faran responsable del que hagis dit multiplicat per 1000.

Està molt bé que segueixis participant en el debat esquivant les campanyetes que et puguin fer, i que et faran estar en molt bona companyia. Per exemple, estaràs en companyia d’un conegut escriptor molt exitós, a qui potser no perdonen que les coses li vagin bé sense rebre subvencions, que escrigui habitualment en castellà (però que malgrat  haver nascut fora de Catalunya parli i escrigui un català millor que el dels qui l’insulten), i que discrepi profundament del processisme, i s’atreveixi a dir-ho sense tallar-se un pel cada vegada que en té l’ocasió, sempre amb certa elegància, arguments i bon humor, tot s’ha de dir. Aquest escriptor que no està a Twitter però a qui li fan entrevistes, va dir en una d'elles que personalment ho havia passat pitjor, com a experiència personal, a la tardor de 2017 que a l’actual pandèmia. Encara que molta gent comparteixi aquest sentiment, ben individual i subjectiu, i sincer, no vegis la que li va caure al pobre, titllant-lo d’insensible en amunt i per descomptat reiterant tots els tòpics del processisme puigdemontista.

També pot passar, sobretot si vius en un poble o una població mitjana, que algú s’entretingui  a fer-te una pintada a la porta de casa teva, o a la paret. També en aquest cas estaràs en molt bona companyia. Tot això passa a Catalunya des de fa temps, però un hagués pensat que amb l’actual tragèdia de la crisi que estem vivint, potser totes aquestes masses estarien concentrades a unir-se amb els qui no pensem igual, i dedicar-nos a intentar mitigar-la, ajudar-nos els uns als altres i donar un cop de mà, per exemple interessant-se per l’estat de les residències d’avis o pel repartiment d’ordinadors als alumnes de famílies vulnerables. Però no. No t’espantis però. No tots els qui no pensen com nosaltres són així. Altres s’ho miren des de la barrera, els donen el vot però callen, o fins i tot afirmen que si aconseguissin els seus objectius marxarien del país (malgrat votar-los).

Totes aquestes campanyetes els tenen entretinguts. Tu endavant, segons quines campanyes t’acabaran confirmant que potser tens raó, i que val la pena seguir-los molestant, perquè els qui participen en aquestes fàtues són com són.

Et desitjo el millor i t’ofereixo per avançat la meva solidaritat. Necessitem més persones valentes com tu.