La investidura de Pedro Sánchez com a nou president del govern porta un aire d’esperançadora regeneració de la vida política espanyola, després dels anys de plom marcats per l’esclat dels escàndols de corrupció. La multiplicitat dels suports que ha obtingut el candidat socialista (UP, PNB, Más País, Compromís, Nueva Canarias, BNG i Teruel Existe) són el reconeixement de la diversitat i pluralitat de sensibilitats territorials que conviuen a l’Estat espanyol. I això és, objectivament, molt positiu.

També ho és que dos partits independentistes, amb un històric i profund arrelament polític a Catalunya (ERC) i a Euskadi (EH Bildu), hagin decidit avalar, amb la seva abstenció, el nou govern de coalició que formaran PSOE i UP. Aquest és un canvi de paradigma sense precedents des del restabliment de les llibertats democràtiques després de la mort del dictador Francisco Franco i del qual ens hem de felicitar.

Com és obvi, el president Pedro Sánchez comença el seu mandat envoltat de moltes incerteses i interrogants. La fragilitat i volatilitat de la majoria parlamentària que li dona suport és la principal i tindrà la seva primera prova de foc en la inajornable tramitació i aprovació dels pressupostos generals de l’Estat.

Però el president del govern compta amb un important avantatge de sortida: la fatiga de la societat espanyola que, després d’aquest últim turmentós cicle polític, amb quatre eleccions generals en els últims quatre anys, a més d’unes municipals i les europees, reclama un govern estable, executiu i seriós que pugui treballar.

Entre les grans novetats d’aquesta etapa que encetem hi ha la conformació d’un govern de coalició, el primer que coneixerà Espanya des de la II República. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias pilotaran aquesta experiència, inèdita en la història democràtica espanyola contemporània -marcada per l’alternança monocolor del PSOE i del PP-, i cal esperar que sabran gestionar-la amb responsabilitat i maduresa.

Tot i que l’Estat espanyol és, formalment, una monarquia constitucional, el nou govern de Pedro Sánchez entronca amb l’esperit reformador progressista de la II República. En l’agenda de treball que l’espera, immensa i intensa, destaca la resolució del conflicte plantejat per l’independentisme català. En aquest sentit, les negociacions que han mantingut el PSOE i ERC per falcar la investidura ja marquen el camí a seguir i, d’entrada, han aconseguit temperar l’ambient. Això, malgrat l’extemporània decisió de la Junta Electoral Central (JEC), que no té cap recorregut i que només ha servit per donar alè a l’amortitzat president de la Generalitat, Quim Torra.