Algú s’imagina un morós que justifiqui tres mesos de deute perquè un altre no li paga els calers que li deu? A la vida real no ho sé, però al cinema, la següent escena és un escarment al morós.
Aquest és l’argument de la Generalitat amb els 330 milions (3 mesos) que deu als farmacèutics: “Fins que no siguem independents o fins que no rebem el FLA no podrem pagar”, exposen. Fins i tot, amb sorna, els conviden a posar un ciri. Si això últim passa en una peli no m’imagino què li farien al graciós de torn (Director General del Dep. d’Economia, Albert Carreras).
La culpa és de la Generalitat per no ajustar a la realitat la partida de pressupostos que destina als farmacèutics. I punt.
Ara bé, també és culpable el ministre Montoro qui, sabedor de la manca de liquiditat del Govern autonòmic, el colla i l’alliçona. Primer anuncia que pagarà el FLA quatre dies abans del 20-D. Electoralisme. Després que el pagarà fragmentat per assegurar-se que els diners rebuts no reforcen les suposades estructures d’Estat catalanes. Més electoralisme.
El senyor ministre oblida que es deu a la ciutadania i avantposa l’electoralisme a les necessitats dels farmacèutics catalans, que fa 4 anys que passen misèria.
Els farmacèutics han viscut molt temps per sobre de les seves possibilitats: canal únic de venta i distribució, preus de medicaments a l’alça, poca sortida per una por infundada als genèrics, repartiment a dojo de receptes i uns marges de beneficis alts. Però la crisi ha racionalitzat a mitges el sector i ha acabat amb el luxe de ‘la farmàcia de la iaia’.
A mitges, perquè els grans propietaris, que tenen més de dues farmàcies o grans establiments, seguiran guanyant diners. La retallada pressupostària afecta els dispensaris petits o aquells ubicats a barris obrers. Els que facturen un 70 o un 80% directament de la Seguretat Social.
El gremi, és clar, també ha d’assumir responsabilitats. Als nous rics els rellisca la situació, i la resta no s’ha organitzat. I els Col·legis, més pendents dels equilibris per no enfadar ningú que de reivindicar allò que pertoca als col·legiats, s’han vist superats.
M’imagino que ja no hi ha bufes a les famílies per heretar la farmàcia de la iaia.
