L’escena s’està repetint molt els darrers temps. Primer, les víctimes van ser membres i simpatitzants de Ciutadans i Societat Civil Catalana. Des de fa uns dies s’hi han sumat els de Vox. Munten una paradeta o un acte a alguna població i s’organitza una acció de protesta contra ells, amb dos lemes repetits reiteradament: “Els carrers seran sempre nostres” i “fora feixistes dels nostres barris”.

Les imatges de l’acció d'aquests manifestants antifeixistes contra una paradeta de Ciutadans a Vic, dissabte passat, fan por. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 hi va haver 2.899 vigatans i vigatanes que van votar el partit d’Inés Arrimadas. Poden trepitjar els carrers de Vic? Han de marxar del barri del Remei? Del de la Ronda Ausetans? Del de Santa Anna? A quin barri poden anar sense que els amenacin de fer-los fora?

Als nostres barris, als de mig món, hi ha gent de tots els colors i ideologies. Seria meravellós que no hi hagués vigatans, barcelonins, catalans amb pensament ultradretà. Que ens poguéssim estalviar els seus comentaris xenòfobs o masclistes. Però el càstig per fer-los o per votar Ciutadans o Vox, pot ser expulsar-los del barri on viuen?

Se suposa que aquesta expressió es refereix a que els feixistes vénen de fora, que no són d’aquí. Però Ciutadans va ser el partit més votat a les últimes eleccions al Parlament. Un de cada quatre catalans els va votar. Ho van fer 1.109.732 electors. Recol·locar un milió de persones amb les dimensions que té Catalunya no és una tasca senzilla. No m’imagino una Catalunya fragmentada en  regions on els de Ciutadans i Vox visquin en unes i els que els titllen de feixistes en unes altres. I que quan els primers s’atrevissin anar a territori enemic els cridessin “fora feixistes dels nostres barris” i quan aquests anessin al territori dels primers sortissin escuats amb tot de gent esbroncant-los amb crits de “fora independentistes dels nostres barris”. A Bèlgica va si fa no fa així. Exagero, sí, però la divisió entre els belgues flamencs i valons és d’allò més depriment. I no és el tipus de convivència que voldria pel meu país.

Enmig de tanta passió, cal valorar el gest d’un jove que va passar amb el seu fill per davant d’una paradeta de Vox a Sant Vicenç dels Horts, aquest mateix dissabte, i va cridar “feixistes” a les persones que repartien propaganda. Al cap d’una estona va tornar i va demanar disculpes. Els va dir que no estava d’acord amb elles i que s’havia “escalfat” però que es penedia de l’atac de rauxa i va fer encaixades i abraçades amb els ultradretans.

Al feixisme se l’ha de fer fora. Però a crits no ho aconseguirem.