A qui importen cent morts?

El Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) sobre la violació amb impunitat dels drets humans de les persones migrants i refugiades ha celebrat una audiència els dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol, a Barcelona. Els actes relacionats amb aquesta audiència ciutadana van començar amb la projecció de documental La meva pell, que recull les vivències de vuit dones que viuen ara a casa nostra i que han experimentat el procés migratori en primera persona.

Un centenar de persones no podran explicar les seves vivències en aquest procés perquè van morir ofegades davant les costes de Líbia, quan intentaven creuar el Mediterrani en una pastera, la vigília de l’inici de les sessions del TPP. La mateixa setmana, el Consell Europeu donava per bona la política italiana de posar entrebancs a les accions de les ONGs que rescaten migrants a la deriva. Els dirigents dels països de la Unió Europea consideren que s’ha de deixar en mans dels guardacostes libis la sort de les persones que volen creuar el mar camí d’Europa des de les costes d’aquest país.

El vaixell Open Arms va entrar en aigües territorials líbies, dissabte, per rescatar una seixantena de persones que viatjaven en una llanxa precària. El primer que van escoltar els voluntaris de Proactiva Open Arms, quan es van acostar a la pastera va ser que els seus ocupants no volien tornar a Líbia. Un buc d’aquest país va observar l’acció de l’Open Arms però no va interferir-la, com havia passat en ocasions anteriors.

Els governs d’Itàlia i Malta van dir que no deixarien que les persones rescatades fossin desembarcades als seus països. L’Ajuntament de Barcelona s’ha ofert a acollir-los i el govern espanyol hi ha donat el vist-i-plau. Està previst que aquest dimecres aquestes seixanta persones arribin a la capital catalana.

Si la diplomàcia europea no es comportés com ho està fent, probablement les cent persones que van morir la matinada de dijous 28 de juny serien vives. També els tres nadons que hi havia entre elles. En els sis mesos que portem del 2018 han mort ofegades més de mil persones a la Mediterrània.

Les condemnes del Tribunal Permanent dels Pobles són ètiques. Ningú no anirà a la presó per la seva responsabilitat en aquestes morts. No hi ha una jurisdicció internacional competent en aquests casos. És ben xocant que la seu del Secretariat del TPP sigui a Roma, capital d’un país que ha entregat el ministeri de l’Interior a un xenòfob declarat i orgullós de ser-ho.

La solució a aquesta tragèdia inacabable és que ciutadans i governants entenguin que “la meva pell”, la pell de les refugiades i migrants, és també “la seva pell”, “la nostra pell”.

(Visited 41 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari