Aquest divendres ha començat una llarga campanya electoral que durarà 45 dies i que ens portarà al davant de tres urnes: una, per triar els representants al Congrés dels Diputats i al Senat, el 28 d’abril; una altra, per renovar els ajuntaments, les diputacions i 12 comunitats autònomes, el 26 de maig; i la tercera, el mateix dia, per escollir els 59 diputats espanyols a l’Eurocambra.
Després de la catarsi provocada pels estralls de la crisi econòmica, l’esclat dels escàndols de corrupció, les tensions del procés independentista català i el vertigen del Brexit, aquesta triple convocatòria electoral ha de servir per fer net i crear un nou marc d’estabilitat institucional que ens permeti catapultar-nos cap al futur. La societat espanyola, i també la catalana, estan fartes i exhaustes després de tota la crispació viscuda per culpa d’uns dirigents polítics maldestres que han avantposat les seves ambicions i misèries personals al compromís de servei a la comunitat inherent a la seva tasca.
El poble és savi i sap escollir democràticament en cada moment allò que més convé a la societat. Catalunya, Espanya i la Unió Europea necessiten distensió i tranquil·litat política per poder concentrar-se en els grans reptes de civilització que tenim al davant i que són inajornables: la preservació de l’Estat del benestar, la integració de la immigració, l’acceleració en la consolidació dels Estats Units d’Europa, l’adaptació de les empreses i del mercat laboral a la revolució tecnològica en marxa, la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic.
El principal enemic d’aquesta triple convocatòria electoral són els populismes identitaris. La complexitat dels problemes que han d’afrontar les societats occidentals –també la nostra– no admet frivolitats ni falses fórmules màgiques a l’hora d’articular solucions i consensos. Tampoc podem apel·lar a suposats temps idíl·lics passats per abordar els conflictes del present ni els desafiaments del futur.
Si la resposta de les urnes és positiva, l’Estat espanyol pot estar en condicions d’encetar, a partir de l’experiència acumulada, una segona transició que culmini amb una reforma de la Constitució del 1978, adaptada a les noves realitats del segle XXI. En aquest sentit, les eleccions del 28-A i del 26-M estan investides d’un cert aire de punt de partida per a la renovació en profunditat, després dels traumàtics i tòxics anys que ens ha tocat viure a tots plegats.
Els resultats d’aquests comicis tindran un impacte directe en la política catalana. Si l’opció partidista que representen Quim Torra i Carles Puigdemont és derrotada, serà el moment d’exigir i forçar la convocatòria anticipada d’eleccions al nostre Parlament. És la quarta pota que queda per afermar la taula del diàleg i la negociació que ha de presidir l’etapa de la nova i bona política que tots, pensem com pensem, necessitem com l’aire que respirem.
