Per què s’implica l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en activitats de cooperació internacional?

Fa molts anys que ho fa, tant donant suport als ajuntaments com des dels serveis propis. En aquest mandat s’ha creat l’Àrea d’Internacional i de Cooperació per donar-li una rellevància major. L’Àrea Metropolitana gestiona el tercer pressupost més important de Catalunya. Des del 2015 fins ara hem passat del 0,4% al 0,7% dels ingressos dedicat a aquest àmbit, i durant aquest mandat hi hem destinat ja més de 3,2 milions d’euros.

Quin model segueix?

El nostre Pla Director marca les línies de treball. Ens diferenciem de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament o del Fons Català de Cooperació en què nosaltres incidim en les àrees on tenim una gran expertesa tècnica: la gestió de residus, temes d’aigua, de mobilitat. En aquests aspectes donem suport als 36 municipis de l’àrea metropolitana i exportem aquesta experiència a l’àmbit de la cooperació internacional. A més, tenim línies de subvencions per als projectes que es fan des dels municipis, especialment els més petits, i també altres agents. En aquest mandat hem assumit un compromís clar amb els refugiats, sobretot a l’àrea de la Mediterrània.

Hi ha un grau de consens suficient entre els partits que estan representats a l’AMB pel que fa a la política de cooperació internacional?

Els tres partits que governen l’AMB estan d’acord en aquesta política. Alfred Bosch, en la seva etapa com a vicepresident responsable d’aquesta àrea, va tenir la voluntat clara de potenciar la cooperació amb els refugiats, i va comptar amb el suport de tots els partits.

Quin balanç fa de la gestió i funcionament d’aquesta àrea?

Positiu. Tenim una àrea pròpia, hi dediquem el 0,7% dels ingressos, hem ampliat la mirada de la cooperació, amb la visió internacional de suport als refugiats. De cara al futur, cal continuar treballant en aquesta direcció, enfortint i consolidant aquestes línies de treball. Cal treballar en xarxa, en col·laboració amb altres països i territoris, i superar barreres administratives per abordar els problemes allà on són. Al proper mandat, per exemple, ens hauríem de plantejar com aprofundim en la solució del problema de la manca de drets i llibertats als camps de refugiats del Sàhara, on hi ha generacions que tenen un futur molt difícil i on sempre hi ha hagut molta cooperació des dels ajuntaments i associacions de l’àrea metropolitana. Hi ha moltes associacions que hi treballen i això va molt en la línia dels principis que ens marquem en el Pla Director, pel que fa a l’equitat d’oportunitats home-dona i les necessitats dels collectius més vulnerables. Hi fem gestió de residus i també hem d’incidir-hi en l’àmbit de la mobilitat. És una de les àrees on hi hem de dedicar força esforços en el futur immediat. Al Sàhara hi actuen molts ajuntaments i caldrà estudiar de quina manera l’AMB hi pot actuar de forma més directa, a part dels recursos que actualment destina als petits municipis que hi tenen projectes.

Com es projecta internacionalment l’AMB?

L’AMB és mirall d’altres entorns metropolitans als quals expliquem com funcionem i, d’altra banda, la clau de volta per contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones passa per les grans concentracions humanes. A nivell internacional, l’AMB té coses a dir. La projecció internacional va lligada a la promoció econòmica i ens hem de fer visibles per atreure inversions a casa nostra. L’Àrea Metropolitana és un club de municipis molt estructurat en la qual s’emmirallen altres zones. Els governs europeus han d’escoltar més ens com el nostre. Cal eixamplar aquesta democràcia més participada, escoltar més veus del moviment associatiu. Hi ha moltes persones que tenen moltes coses a dir. Representem un col·lectiu molt gran de gent i els hem de fer d’altaveu. Les decisions que es prenguin les han de tenir en compte en àmbits tan importants com el de la cooperació i les relacions internacionals. No podem governar d’esquena a la gent. L’AMB té la voluntat de fer-se escoltar a nivell europeu perquè representem un col·lectiu de persones i municipis molt important.

S’ha assolit que l’Àrea Metropolitana dediqui el 0,7% del seu pressupost a la Cooperació Internacioal, amb la qual cosa es satisfà una vella proposta de l’Organització de les Nacions Unides. El seu següent pas pot ser augmentar aquesta partida?

Podem anar més enllà, i tant que sí! Ens ho plantegem.

Cap on va la cooperació internacional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

Hem de seguir treballant en la direcció que hem marcat: aportar allò que sabem fer, ajudar allà on ens diuen quan hi ha emergències humanitàries, aprofundir la sensibilització ciutadana i també és molt important la gestió dels fons europeus que gestionem directament, com a resultat d’un conveni que vam signar entre el govern de la Generalitat i l’AMB. Estem parlant del voltant de 30 milions d’euros que es gestionen amb criteris de sostenibilitat, de patrimoni i visibilització dels col·lectius més vulnerables i tenint molt present la visió de gènere.