Es defineix com a “historiador (de formació) i periodista. Independentista i d’esquerres, secretari nacional de Formació d’ERC”. Va entrar al partit el 1995 formant part d’un col·lectiu procedent de l’Assemblea d’Unitat Popular i és un dels homes clau de la direcció d’ERC.
La pandèmia ho ha trastocat tot. Quins són els objectius prioritaris d’ERC avui?
Ara estem començant l’inici de la superació de la crisi de la Covid-19 des del punt de vista de la salut pública. El primer objectiu immediat és emprendre la reconstrucció del país i també tornar a normalitzar la situació de diàleg amb l’Estat pel qual nosaltres apostem. Un cop superat el vessant més de salut pública, el Govern de Catalunya ha de liderar una sortida catalana a la crisi i s’ha de normalitzar el diàleg amb el Govern espanyol, que tot just s’iniciava quan va arribar la pandèmia.
Es pot reprendre el funcionament de la taula de diàleg amb el Govern espanyol en ple estat d’alarma?
L’estat d’alarma no durarà sempre. Sembla que estem en la fase final i no tindria sentit que la taula de diàleg, que va ser el que va fer que ERC s’abstingués en la investidura del president espanyol, s’anés demorant sine die. La taula de diàleg ha de retornar, perquè la situació d’anormalitat democràtica en què viu Catalunya es manté.
El confinament ha fet perdre vitalitat al moviment independentista o continua ferm com abans de la pandèmia?
El conflicte polític es manté. No contemplo la hipòtesi que l’independentisme hagi quedat com contaminat pel coronavirus i que el seu muscle polític, el tremp i l’ambició puguin haver quedat condicionats. Tot tornarà a la normalitat. El país no canvia.
S’han de fer eleccions al Parlament aviat?
Primer hem de superar la situació de salut pública que tenim. De cara al futur s’ha de fer compatible un Govern que aspira a liderar la reconstrucció del país amb una situació heretada, prèvia a l’esclat de la pandèmia. A ningú no li convindria deixar la clau del que pugui passar en mans del Tribunal Suprem. Aquest tema s’ha d’abordar, i el més desitjable és que es faci de manera poc o molt acordada, i que no sigui motiu de debat polític. Ningú no entendria que el debat polític girés estrictament al voltant de les pròximes eleccions.
ERC s’ha de presentar a aquestes eleccions amb la proposta que es faci una declaració unilateral d’independència si s’obté una majoria parlamentària suficient?
ERC aposta per continuar explotant fins allà on sigui possible les vies de diàleg amb el Govern espanyol, paral·lelament al desplegament de tota la força política del moviment republicà en el seu conjunt, en tots els àmbits. Cal combinar la negociació amb el Govern espanyol –una negociació cordial i defensant sempre el diàleg com a via de solució del conflicte polític– amb l’assaig de totes les vies de mobilització que siguin necessàries. Un triomf tan ampli com sigui possible de l’independentisme en les pròximes eleccions contribuiria favorablement a reforçar aquest escenari.
ERC i JxCat haurien d’anar en una mateixa candidatura en aquestes eleccions?
No és d’aquest món plantejar-se que puguin anar junts. ERC i JxCat representen plantejaments i maneres d’entendre el país i la societat diferents i, per tant, és lògic que es presentin per separat. Una altra cosa és que, tot i subratllar que són diferents, puguin tenir aspectes on coincideixin, com l’entesa a anar endavant cap a la república catalana. ERC i JxCAT sumen més aprofundint en el seu electorat que no intentant anar junts. Tant per raons de fons polítiques com d’ordre pràctic, no és encertada una alternativa d’aquest tipus i no crec que hi hagi ningú a Catalunya que s’ho plantegi seriosament i, a més, venint de la legislatura que venim.
Les discrepàncies entre ERC i JxCat poden desanimar simpatitzants independentistes?
Depèn de com fem les coses. Si no som capaços de demostrar que hi pot haver nivells d’entesa en tot allò que convingui i només es visualitza un cert nivell d’enfrontaments, podrien arribar a afectar. Confio que primarà la maduresa d’entendre’ns i respectar-nos tal com som. I veure quins nivells d’acords podem establir per fer passos cap a la república catalana.
Si ERC, els comuns i els socialistes sumessin majoria absoluta ¿apostaria per un nou tripartit d’esquerres?
No és el mateix el context del 2003 que l’actual. Aleshores portàvem 23 anys de Govern de Convergència presidit per Jordi Pujol i teníem l’horitzó de fer l’aposta per un nou Estatut. El PSC ha estat una força còmplice amb el 155, no n’ha renegat i es nega a contemplar que la ciutadania pugui decidir lliurement el seu futur. Veig difícil que, quan encara tenim fresques les imatges de l’octubre del 2017 i amb líders socials i membres de l’anterior Govern a la presó o a l’exili, hi hagi cap opció d’un govern amb presència del PSC en el qual pugui estar ERC.
S’ha de fer un nou referèndum sobre la independència de Catalunya?
Sí. Un referèndum en el qual el Govern que el convoqués no hagués d’anar a la presó per haver-lo convocat, ni que la ciutadania que hi participés hagués de témer per la seva seguretat pel simple fet d’anar a un col·legi amb una papereta a la mà. La solució hauria de ser arribar a un referèndum amb majúscules, amb el resultat vinculant i que es pogués celebrar en condicions de plena normalitat democràtica.
