Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Gestiona el funcionament de la històrica Biblioteca Arús i assumeix la representació del Patronat quan és necessari.
La Biblioteca Arús, una institució de Barcelona, compleix 125 anys. Com i amb quina finalitat va ser creada?
La biblioteca va ser creada gràcies a Rossend Arús i Arderiu, periodista, escriptor, republicà federalista, catalanista lliurepensador i maçó. Va ser també un filantrop del segle XIX preocupat pel progrés de la humanitat. Arús va deixar el seu patrimoni per a la construcció d’una biblioteca. Va nomenar com a marmessors Valentí Almirall i Antoni Farnés perquè duguessin a terme la seva voluntat, la fundació d’una biblioteca per al poble de Barcelona, al pis on ell havia viscut, al número 26 del passeig de Sant Joan, seu actual de la biblioteca. Ells es van ocupar d’organitzar-la; de l’adaptació del pis se’n van encarregar l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i el mestre d’obres Pere Bassegoda i Mateu; la decoració va anar a càrrec de Josep Lluís Pellicer, i Manuel Fuxà va ser l’escultor. A la biblioteca es pot veure, emmarcada, la relació dels noms dels facultatius, artistes i industrials que van contribuir a les obres d’instal·lació, a l’arranjament i a l’organització. Es va fundar un 24 de març de fa 125 anys. Originàriament va ser una biblioteca pública cedida al poble de Barcelona, amb l’objectiu d’instruir les classes populars i saciar la curiositat que tinguessin del saber de l’època. Avui és una biblioteca especialitzada en història social i cultura del segle XIX i inicis del XX, amb uns fons destacat sobre maçoneria, moviment obrer, anarquisme i, en els últims anys, Sherlock Holmes i el seu autor, el maçó Sir Arthur Conan Doyle.
La Biblioteca Arús és una originalitat, o n’hi ha altres de similars?
L’Arús, d’alguna manera, està inspirada en la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, també un reconegut maçó. En aquest sentit, com deia molt bé Rossend Arús: “Com més il·lustració té un poble més lluny està de l’absolutisme”.
En els seus 125 anys d’història, no exempta de moments convulsos, com una guerra civil i una dictadura, la Biblioteca Arús deu tenir moltes coses per explicar…
Per descomptat. En pot ser un bon exemple el tancament a què va estar sotmesa al llarg de gairebé tres dècades, des de l’any 1939 fins al 1967. El 1939, coincidint amb la defunció del bibliotecari, el Patronat va decidir mantenir la Biblioteca tancada fins a temps millors. Aquí hi vivia el conserge amb la seva família, i seguint les indicacions del Patronat, va ser l’encarregat de mantenir-la i de no deixar-hi entrar a ningú, tret que comptés amb una autorització de l’Ajuntament. D’una d’aquestes entrades en dona fe un ofici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, Negociat Antimaçònic, amb data del 14 de juny del 1940, dirigida a l’alcalde de Barcelona, en què se sol·liciten els seus llibres i els seus butlletins. El 1967, i gràcies en bona part a l’interès de José Tarín Iglesias, aleshores secretari particular de l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, la Biblioteca va ser reoberta.
Com s’ho ha fet la Biblioteca Arús per sobreviure al llarg de tants anys?
Al principi, la Biblioteca s’havia de finançar amb el lloguer dels pisos de l’edifici, que pertanyia a Rossend Arús, uns valors bancaris i els drets d’autor de la seva obra literària. Això va decaure una mica perquè els valors es van depreciar, les obres de teatre no es representaven i els lloguers es van congelar. El Patronat, que és qui dirigeix la biblioteca, va demanar ajuda a l’Ajuntament. A partir de llavors, mitjançant convenis amb la Diputació i l’Ajuntament, la biblioteca va aconseguir sobreviure. Actualment, l’Ajuntament, a través de l’Institut de Cultura, hi ha incrementat notablement la col·laboració, i la Diputació hi aporta una petita subvenció per a activitats.
Per què aquesta especialització de la biblioteca en maçoneria i anarquisme?
Perquè, d’alguna manera, tots dos buscaven la instrucció de les classes populars i més llibertat. Els anarquistes a l’època van crear ateneus, amb aquesta finalitat. Però tampoc és casual que, per exemple, Bakunin, pare de l’anarquisme, fos maçó. El primer bibliotecari de l’Arús va ser Eudald Canivell, tipògraf, membre de la Primera Internacional i maçó. La biblioteca custodia les actes originals manuscrites de la Primera Internacional, en les quals es pot veure la firma de Pablo Iglesias, quan encara pertanyia al moviment llibertari.
Quin pot ser el motiu que l’anarquisme adquirís una importància especial entre la classe obrera a Catalunya, a diferència, per exemple, de Madrid o el País Basc, més influïdes pel socialisme?
En el moviment anarquista català hi va tenir molta força la immigració. Gent explotada, amuntegada, que quan van arribar aquí es va trobar amb un sistema molt controlat per la burgesia, perquè a Catalunya no hi havia capitalisme, sinó burgesia. Això fa que el moviment llibertari vagi adquirint força. En qualsevol cas, quan es va fundar la biblioteca l’anarquisme era incipient.
I la maçoneria, on s’ancora?
La maçoneria entra a Espanya amb el rei Josep Bonaparte, germà de Napoleó, que, al seu torn, és el primer gran mestre de la Gran Lògia Nacional d’Espanya. Inicialment s’hi van vincular alts funcionaris, militars… Ferran VII, segons es diu, havia estat iniciat a París, amb el nom simbòlic de Leviatan. Però quan va arribar aquí es va trobar amb els liberals lligats a la maçoneria, i va anar contra ells. Alfons XIII es va significar en la persecució de la maçoneria, Alfons XII menys, i Isabel II, gens. Quan esclata la Guerra Civil del 36, alguns militars formaven part de la maçoneria, com el general Cabanillas, que també era republicà, però estaven amb Franco. I el dictador Miguel Primo de Rivera va ser tolerant amb la maçoneria. Nobles il·lustrats, burgesos i altra gent que no eren ni una cosa ni l’altra se sumen a la maçoneria per la seva condició de lliurepensadors, crítics amb l’Estat imperant. Arús, que era maçó, va fundar la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana, de la qual va ser el primer gran mestre. Arús no té cap objecció a afirmar que el millor que ha fet en la seva vida és ser maçó.
Proudhon, un dels pares del pensament anarquista, va ser també pioner en la defensa del federalisme. Això vol dir que anarquisme i federalisme van junts?
L’anarquisme no és federalista. Utilitzaven terminologia federal, com per exemple la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), però referenciada a la seva organització interna, igual que altres sindicats o partits. Hi ha una dita de finals del XIX que diu que “a Barcelona hi ha més lògies que esglésies”. Ara Barcelona segueix sent la seu de totes les grans lògies que hi ha a Espanya. De tota manera, la maçoneria, gràcies a Franco i a l’Església, sobretot, segueix sent una gran desconeguda. La repressió franquista contra la maçoneria va ser molt forta. Hi va haver maçons executats, empresonats, exiliats… i fins i tot gent que sense ser-ho en van ser acusats, perquè la maçoneria va ser utilitzada com a cap de turc. En qualsevol cas, Arús era un federalista convençut. Per això, quan s’entra a la biblioteca el primer que es veu és l’Estàtua de la Llibertat (el gran signe maçònic de la llibertat il·luminant el món); perquè representa els EUA, que, llavors i ara, són la gran república federal. Com s’accedeix avui dia a la maçoneria? La maçoneria és a Internet. Totes les grans obediències tenen la seva pàgina web, el seu contacte… Qualsevol persona lliure i de bons costums, amb 18 anys complerts, pot sol·licitar-hi l’accés. La biblioteca té signats convenis amb les principals obediències d’Espanya i d’Andorra.
Quins públics visiten la Biblioteca Arús?
Aquí hi ve gent de procedències molt diverses i amb finalitat diversa. Formem part de dues entitats internacionals, d’arxius i biblioteques relacionades amb la maçoneria i el moviment obrer. En aquest àmbit som una biblioteca de referència, juntament amb l’Institut d’Història Social d’Amsterdam. Disposem d’uns 80.000 llibres, entre ells un Codi Justinià de Peter Schaefer, soci de Gutenberg, publicat el 1475. La nostra col·lecció de Sherlock Holmes, una de les més importants d’Europa, procedeix de la donació de Joan Proubasta, expresident del Cercle Holmes. També tenim la biblioteca personal d’Enrique Tierno Galván, alcalde de Madrid, donada pel seu fill a la Gran Lògia Simbòlica Espanyola i a la Biblioteca Arús.
