Marxeu satisfets del Ple de Joventut?
En general, no. Esperàvem que el govern proposés un pla de xoc més ambiciós amb més recursos i aprofités el ple per consensuar mesures amb la resta de forces i no ha estat així.


Què n'esperàveu?
L'anunci de la creació d'algun espai de concertació, per fessin un pla més ambiciós d'ocupació a mitjà termini.


Però amb la caixa de la Generalitat buida...

També esperàvem un gest que fa temps que demanem a nivell associatiu juvenil i que és posar la direcció de Joventut a la conselleria de Presidència, perquè tingui més capacitat de coordinació de tots els departaments amb el pla nacional de joventut, que el tenim aprovat i que fa temps que està parat. Seria important per poder visualitzar que la joventut viu moments crítics i que el govern es mou per solucionar-ho. I aquest moviment seria gairebé gratis.


Massa tactisme polític?
Ha estat decepcionant. Les polítiques de joventut, així com el pla nacional, han gaudit sempre de transversalitat, de participació de totes les forces parlamentàries. Crec que hem treballat amb el temps suficient com perquè tots els partits hi poguessin estar d'acord. I el ple això no ho ha acabat reflectint.


S'ha aprovat la mesura estrella, la Garantia Juvenil

Amb aquesta hi ha hagut bastant consens. Era la proposta més estratègica, tot i que pensàvem que debatrien no només de com la volíem sinó de ficar també els diners per aplicar-la. La quantitat que va anunciar el conseller Puig, de 25 milions i la priorització d'alguns programes, és clarament insuficient. Els diners que hi ha ara mateix sobre la taula no arriben ni per al 50% dels joves que els necessitem.


I la congelació de les taxes universitàries?
Les taxes universitàries, el govern les va congelar però després va fer un canvi en el coeficient experimental de les enginyeries, les canviava de grup i pujaven un 10%, ho tiraran enrere a través de les beques equitat, que les han reformat, tot i que no ho han fet com nosaltres demanàvem.


Què demanàveu?
Han ampliat els llindars que tenien de rendes, perquè fins ara ens trobàvem que la majoria d'estudiants eren al llindar més alt i pagaven tota la matrícula. Els llindars no eren reals. Nosaltres apostàvem perquè s'ampliessin els llindars, ho han fet un 5%, però nosaltres creiem que això és insuficient.


I el reforç del paquet de millora de les condicions laborals, tot i que se suposa que el govern hi treballa des del principi de legislatura?
Hi ha també un paquet de condicions laborals, com per exemple el reforç del contractes de pràctiques per entrar al món laboral, que ens fa certa por que sigui la via d'entrada als mini jobs o a contractes més precaris que els que ja tenim. Totes les propostes nostres anaven acompanyades d'inspeccions de treball de la Generalitat per saber si es fan usos fraudulents de contractes o que s'utilitzin contractes de pràctiques per substituir treballadors.


Els mini-jobs són la solució?
Només serveixen per 'precaritzar' les condicions que ja tenim. Els joves ja estan treballant amb feines precàries, contractes laborals temporals, jornades reduïdes... el què fan els mini-jobs és que aquest contractes ja precaris no estiguin sota cap conveni col·lectiu, ni sous mínims, ni res. A la pràctica, si algú vol un treballador a temps parcial, ja el pot contractar sense que calgui que se li rebaixi més el sou.