Entrevista a Carlos Jiménez Villarejo

Exfiscal, especialista en la lluita contra la corrupció
Título de la imagen
Título de la imagen

Jurista de reconegut prestigi, és un referent moral en la lluita contra la corrupció, especialitat que va marcar la seva llarga trajectòria com a fiscal. Ha intervingut de manera destacada en el debat públic sobre la independència de Catalunya, on s’ha erigit en un defensor dels valors constitucionals.

Vostè és un home de lleis, un veterà jurista de prestigi demostrat. Per tant, com a tal li pregunto: els polítics independentistes que actualment estan empresonats són presos polítics?

No. Sota cap concepte.

M’ho pot argumentar?

No són presos polítics, són polítics presos, que és diferent. Aquesta gent no estava exercint –com a la dictadura franquista, que era quan hi havia presos polítics– ni el dret de llibertat d’expressió, ni el de reunió ni el de manifestació, ni cap dels anomenats drets humans de la Convenció de Roma, dels Pactes de Drets Civils i Polítics de Nova York i encara menys de la Declaració Universal de Drets Humans de l’ONU de l’any 1948. No estaven exercint aquests drets. Estaven fent una cosa ben diferent: estaven ocupant posicions de poder –per tant no eren ciutadans del carrer que exercien els seus drets i eren reprimits, com passava al franquisme–, és a dir, eren titulars destacats del poder públic que, en l’exercici de les seves funcions, abusen de la potestat que els confereix l’Estatut d’Autonomia i adopten decisions que estan en flagrant contradicció amb el mateix Estatut, amb la Constitució i fins i tot diria que amb alguna cosa més: amb el conjunt del sistema democràtic vigent a Espanya. Això és el que crec i he cregut sempre. Ara bé…

Hi té alguna objecció?

…Ara bé, també és cert que la meva posició és que hagués estat menys conflictiu per al desenvolupament de la vida social catalana –que crec que s’ha de cuidar i protegir– que el jutge hagués acordat la llibertat sota fiança per a aquestes persones, de la mateixa manera que es va decretar per a moltes altres; perquè la major part dels membres del govern que van ser destituïts en aplicació de l’article 155 i que van declarar com a imputats davant l’Audiència Nacional i sobretot davant el Tribunal Suprem, van ser posats en llibertat sota fiança. Jo crec que aquesta mesura, la llibertat sota fiança, hauria estat més raonable i diguem-ne… menys conflictiva i més afavoridora del diàleg que la presó sense fiança. Aquesta és la meva posició i l’he mantingut sempre. Dit això, també dic que s’ha de ser realista: les resolucions del jutge Llarena i de la Sala del Tribunal Suprem que està coneixent els recursos interposats contra aquelles, si un és jurista, se les ha d’estudiar. I l’estudi d’aquestes resolucions, francament, demostra que tenen una fonamentació molt seriosa i rigorosa.

Doncs la creença generalitzada entre l’independentisme –i que aquest agita continuament– és que a Espanya no hi ha divisió de poders.

No cal dir que ambdós –el jutge Llarena i la Sala del Suprem– no són ni seran mai executors de la política del Partit Popular. Això sota cap concepte. Aquesta és una insinuació que rebutjo totalment. Per tant, són poder judicial. I poder judicial independent. Tant el jutge instructor, repeteixo, com la sala que coneix els recursos contra les seves resolucions. Tots són jutges independents d’un Estat democràtic. Són poder judicial en l’estricte sentit que va donar a aquesta expressió un jurista –a qui els independentistes sembla que tenen molt oblidat– que es diu Montesquieu i que va crear aquella famosa construcció anomenada divisió de poders, la qual tenia com a eix, precisament, el poder judicial. Per tant: hi podria haver hagut solucions més moderades i menys conflictives? No ho dubto. Però els raonaments que han portat a acordar les presons sense fiança per als independentistes estan molt fonamentats i són molt rigorosos i coherents respecte al que va passar a Catalunya els mesos de setembre i octubre del 2017.

Deu ser així, però un tribunal alemany ha dictaminat que no es pot extraditar Puigdemont per “alta traïció”, l’equivalent al delicte espanyol de rebel·lió. Això ha fet revifar la candidatura de Jordi Sànchez (fins i tot la del mateix Carles Puigdemont) com a president de la Generalitat. Què li sembla la decisió del jutge Llarena de no deixar-lo sortir de la presó per assistir a la investidura? Destacats juristes (Joaquín Urías, José Antonio Martín Pallín…) o el mateix Comitè de Drets Humans de l’ONU no hi estan d’acord. Fins i tot el Síndic de Greuges parla d'”atac greu als principis que sustenen l’Estat de dret”.

Una pregunta: quant temps porta l’actual Síndic de Greuges en el càrrec?

Doncs uns quants anys: des del 2004.

A mi… (somriu irònicament) parlar del Síndic de Greuges i de tota aquesta problemàtica… Em sembla que la posició que hauria d’haver adoptat Rafael Ribó és abstenir-se de prendre posició davant aquesta crisi política que viu Catalunya. Ell no hi és per defensar el govern de Catalunya, sigui l’actual, l’imaginari, el present o el futur. Ell no hi és per a això. Ell hi és per defensar els ciutadans i els seus drets, no per defensar el govern. Recordem que l’equivalent a Síndic de Greuges en castellà és Defensor del Pueblo. I em sembla que les decisions que està adoptant i les opinions que està exposant als mitjans de comunicació són absolutament antitètiques amb la seva funció. És que no li correspon a ell decidir qui i com ha de governar o qui i com ha de qualificar les decisions judicials que no afecten els drets dels ciutadans. Per tant, li pregaria al Síndic de Greuges que mantigués un silenci coherent amb la funció que té assignada.

I quant a les altres opinions?

Doncs discrepo d’elles radicalment i no em mereixen especial consideració. Però, honestament, crec que els arguments que dona, no tant el jutge Llarena com el Tribunal Suprem en l’acte judicial del 14 de març on ratifica les resolucions d’aquell, crec, repeteixo, que són perfectament coherents, fundats en dret i d’acord amb els antecedents fàctics del que va succeir a Catalunya del 6 i 7 de setembre en endavant. Perquè a Catalunya han passat una sèrie d’esdeveniments que no es poden ignorar. Em sembla una cosa radicalment contradictòria que persones respecte a les quals s’ha acordat la presó, amb raons molt àmplies i detallades, puguin sortir – encara que sigui momentàniament o per un temps limitat– per comparèixer davant el Parlament, per més que es tracti d’una presó provisional i no d’una condemna ferma.

Per què?

Bàsicament em sembla contradictori que pugui prendre possessió com a president d’un govern una persona que té una causa oberta per delictes de rebel·lió, sedició, malversació de diners públics, prevaricació i desobediència. És raonable que a persones que estan imputades per delictes tan greus se’ls impedeixi que compareguin davant un Parlament per defensar les seves posicions de govern. Perquè si no, seria com relativitzar, minimitzar o gairebé menysprear les imputacions judicials que pesen sobre ells. Una persona perseguida per la suposada comissió d’un delicte no em sembla la més indicada per a dirigir un país. Una persona així el que ha de fer és renunciar a l’acta de diputat, tornar a la vida civil i esperar que el sistema democràtic generi altres candidats que tinguin un recorregut polític més net, més clar i sobretot lliure d’imputacions, o, com les va anomenar l’ANC, “interferències judicials”. Que no són “interferències”, sinó les conseqüències que a Espanya hi ha un poder judicial independent, afortunadament gràcies al fet que som un Estat democràtic.

Vol afegir alguna cosa més?

Sí [agafa un gruixut volum de 549 pàgines. És la sentència del cas Palau. M’assenyala un paràgraf de la pàgina 471].

…?

Llegeixi, si us plau.

En l’adjudicació de les obres de construcció d’un pavelló d’esports de Sant Cugat, no consta acreditat quines persones formaven la comissió tècnica, però de la mesa de contractació, a més del tinent d’alcalde d’aquesta localitat governada per CDC en federació amb UDC, en formava part Jordi Turull Negre, militant de CDC, regidor des del 1991 en una altra localitat propera, membre de la Diputació de Barcelona des del mateix any i diputat al Parlament de Catalunya des del 2003 per aquesta formació, sent l’òrgan d’adjudicació la Comissió Municipal de Govern, conformada per membres d’aquella federació. Novament, la vinculació amb CDC apareix de manera diàfana“.

Ho veu? El mateix Jordi Turull apareix citat com a part de la trama! He parlat amb periodistes perquè publiquin la notícia, però no hi ha manera.

I què li sembla, tot això?

Doncs… quina barra tenen!

(Visited 62 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari