Les imatges en blanc i negre d’una Carmen Amaya ballant al Somorrostro tenen un toc nostàlgic que ens impedeix veure les míseres barraques de darrere… tal com passa al tecnològic i modern districte de Sant Martí. Les cafeteries més hipsters, els centres de ioga o els horts urbans més zen fan borrosa la foto de darrere, on les barraques s’aixequen en qualsevol solar que estigui buit.
El barraquisme a la ciutat ha crescut un 20% al darrer any, i en els últims mesos ho fa de manera vertical, és a dir, barraques de dues plantes que acullen famílies senceres. Són els desplaçats, gent sense recursos, immigrants sense papers, famílies desnonades… tots fora del sistema, però molt presents en una foto a tot color de la Barcelona més miserable.
L’Ajuntament té comptabilitzades, d’ofici, unes 536 persones que viuen en barraques, en uns 77 assentaments irregulars. Però els serveis d’atenció als sensesostre parlen de moltes més, ja que, per exemple, no s’han comptat les barraques ocultes, les que estan dins de magatzems abandonats i que s’escapen del control municipal.
Sant Martí i el Poblenou són els barris on hi ha més barraques, però es deixen veure també a Meridiana, Vallcarca, sota el pont de Sant Adrià o fins i tot al costat del Teatre Nacional. Un solar de titularitat pública a l’espera de ser venut per ferhi un bloc de pisos és el lloc ideal per aixecar una barraca amb quatre fustes.
Resulta irònic que mentre l’Ajuntament fa esforços per acabar amb els històrics poblats d’infrahabitatges, com el del camí de la Cadena, a la Bordeta, es van aixecant noves construccions al centre del 22@, un barri de contrastos on al costat d’un coworking amb tecnologia d’última generació es pot veure una barraca de dos pisos, amb un fogonet per cuinar i un tros de gespa artificial fent de jardí improvisat. La piqueta municipal no dona l’abast.
En aquesta passejada per la Barcelona de barraques cal parar esment de manera especial en els menors que les darreres setmanes han aixecat un assentament il·legal a Montjuïc. Més de vint joves, dels anomenats mena (menors estrangers no acompanyats) han aixecat un conjunt de barraques amb fustes i cartrons on passen la nit. Segons la llei catalana, l’administració hauria de proveir un habitatge o un centre per a tots els menors, però aquesta vintena se salten qualsevol control i han provocat un estira-i-arronsa entre Ajuntament i DGAIA.
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA
