Els qui es dediquen a l’estudi de les ciències polítiques afirmen que un mal pas pot acabar portant un polític a l’ostracisme. Darrerament ha transcendit que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha quedat tocat després que s’hagi estroncat la seva candidatura a la presidència del Senat proposada pel guanyador de les darreres eleccions generals i futur president del govern central, el socialista Pedro Sánchez. Una possibilitat que Miquel Iceta va veure esvair-se quan les forces independentistes al Parlament -JxCat, ERC i la CUP- van barrar el pas a la seva proclamació com a senador en representació de la cambra catalana.

Fins i tot el mateix Iceta ha verbalitzat el seu desencís d’haver quedat apartat de la presidència del Senat afirmant que se sent en una mena de “llimbs polítics”, tal com explicàvem en l’última edició. Però els col·laboradors més pròxims del líder dels socialistes catalans consideren que no hi ha mal que per bé no vingui, i que si bé Iceta ha quedat tocat aquest polític de llarg recorregut continua sent un valor en alça.

Dirigents del PSC afirmen que, d’entrada, els socialistes catalans han quedat més que ben representats en les primeres decisions que ha pres Pedro Sánchez, que ha col·locat com a presidents de les dues cambres de les Corts Generals dos socialistes catalans: Meritxell Batet a la presidència del Congrés dels Diputats i Manuel Cruz a la presidència del Senat. Això sense comptar que el primer lloc de la llista dels socialistes espanyols al Parlament Europeu també l’ha ocupat un socialista català, almenys en origen, Josep Borrell. També apunten aquestes fonts que, a més, encara està per veure quina serà la composició del nou executiu central, on ben segur que s’espera que hi hagi un o més ministres aportats pel PSC.


Tocat, però no enfonsat

Però l’element que més destaquen aquests dirigents és que cada vegada sembla més evident que més aviat que tard el president català, Quim Torra, es veurà abocat a convocar eleccions anticipades i que cal tenir un candidat que pugui rendibilitzar l’auge que el socialisme està tenint progressivament en les darreres convocatòries electorals.

La marca del PSC a Catalunya i la del PSOE a la resta d’Espanya aixequen el cap –segons analitzen diferents veus autoritzades dins dels socialistes catalans–, i no podem anar canviant de candidat cada dos per tres, i menys si el que tenim funciona”. D’aquesta manera defensen el paper d’Iceta al capdavant de les llistes electorals que el PSC ha anat presentant darrerament a les eleccions al Parlament de Catalunya.


LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA