Laura Borràs ha arribat a la conselleria de Cultura. Però alguns que coneixen de prop aquesta filòloga estan convençuts que el seu punt de mira és més elevat. Per què no hauria de ser la primera presidenta de Catalunya?
Nascuda a Barcelona el 1970, filla d’un important metge barceloní, la jove Borràs s’inclina per la filologia i no segueix les passes familiars en el món de la medicina. Després de llicenciar-se en filologia romànica, es doctora amb una tesi que porta per títol Formes de la follia a l’Edat Mitjana. Estudi comparat de textos literaris i representacions iconogràfiques. Aquest text li va valdre el doctorat europeu (per la qual cosa va haver de defensar-lo en més d’un idioma) i el premi extraordinari.
Aquest doctorat fa que signés tots els comunicats com a “doctora Laura Borràs”. Aquest títol no es fa servir, normalment, fora de l’àmbit acadèmic. Altres exconsellers doctors no l’han esgrimit durant la seva etapa política. Es pot esmentar Antoni Castells, Joan Laporte o Joaquim Nadal o el mateix president Pasqual Maragall, per exemple.
Després d’una carrera acadèmica tant a la Universitat de Barcelona com a la Universitat Oberta de Catalunya, Borràs s’implica en un càrrec polític com és el de directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Abans ha dirigit el grup Hermeneia (on estableix una relació d’amistat amb Joan-Elies Adell o Isaías Herrero). Hermeneia és un grup de recerca integrat per professorat europeu i americà que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals.
Així mateix, Borràs és la directora del màster en literatura en l’era digital, on també concideix amb Adell i Herrero, dos dels seus principals colaboradors, tant al grup Hermeneia, com també a l’ILC i al departament de Cultura de la Generalitat.
De caràcter afable, Borràs sap moure’s en els cercles de poder. Quan Ferran Mascarell, com a conseller de Cultura, la nomena directora de l’ILC, la jove filòloga aconsegueix tot el que es proposa. Encara que quan ella arriba al càrrec estava previst fer una nova web de l’organisme, tira enrere els treballs previs i encarrega al seu amic Herrero que ho faci ell. Per Borràs, els tres pressupostos són cars: van de 45.000 a 60.000 euros. Al final, Herrero acabarà cobrant 45.000 euros, però la web s’haurà de tornar a fer perquè el servidor que ha fet servir està desconnectat i la ILC tornarà sota el domini gencat.cat (vegeu EL TRIANGLE n. 1335).
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA
