La llei d’aigües de l’any 2001 va establir que les concessions per a l’explotació de les centrals hidroelèctriques tenen un límit màxim de vigència de 75 anys. Això vol dir que, situats a l’any 2018, totes les concessions anteriors a l’any 1943 ja han vençut i han de revertir automàticament a l’Estat.
L’aplicació d’aquesta llei té un fortíssim impacte a Catalunya i, en especial, a les comarques dels Pirineus, on l’empresa Endesa continua aprofitant impunement la producció elèctrica dels embassaments i dels llacs d’alta muntanya, encara que en molts casos la seva concessió estigui ja vençuda. Per la seva gran importància en un sector tan estratègic com és el de l’energia, aquest és un escàndol de primera magnitud que, de ben segur, generarà, en les pròximes setmanes i mesos, un intens debat polític.
La veu d’alerta l’ha donada l’Observatori de la Sostenibilitat (OS), que acaba de publicar l’informe Recuperació de les concessions hidroelèctriques. Aquest estudi assenyala que, amb l’alliberament de les concessions –un cop acabat el període d’explotació de 75 anys– i el seu retorn a la titularitat pública s’obre una gran oportunitat per reorganitzar el sistema elèctric espanyol, on l’energia hidroelèctrica aporta el 20% de la generació (20.331 Mw, l’equivalent a 20 centrals nuclears).
En el cas de Catalunya, segons aquest informe de l’OS, el 24% de la producció elèctrica d’origen hidràulic ja depassa el límit concessional i, per tant, hauria d’estar actualment sota gestió pública. Però la increïble desídia o incompetència de les autoritats amb responsabilitat directa sobre el règim hidràulic a Catalunya –la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i la Generalitat– fan que no s’hagi endegat la recuperació de les concessions que ja estan vençudes.
La gran beneficiària d’aquesta incomprensible i dolosa irresponsabilitat política i administrativa és l’empresa Endesa, que explota 47 centrals hidroelèctriques (petites i grans) a Catalunya, amb una potència instal·lada de 1.458 Mw. La companyia sap que està totalment en fals i, per això, té contractats l’advocat i expolític Miquel Roca Junyent com a membre de la comissió executiva del consell d’administració –amb una remuneració, l’any passat, de 270.000 euros– i el seu bufet d’advocats, que també factura treballs d’assessorament a l’empresa elèctrica, propietat de la italiana Enel.
Segons les dades consultades per EL TRIANGLE, hi ha deu centrals hidroelèctriques a Catalunya que ja tenen vençuda la concessió. Són les de Cabdella (en funcionament des del 1914), Serós (1914), Sossís (1914), Talarn (1916), Camarasa (1920), Pobla (1920), Molinos (1921), Sant Llorenç de Montgai (1930), Gavet (1931) i Terradets (1935). Totes elles formen part de la primera etapa de l’electrificació de Catalunya, que va comportar la destrucció de les valls de la Noguera Pallaresa per fer funcionar les fàbriques de la conurbació de Barcelona.
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA
