El 1953, el règim franquista i la Santa Seu van firmar un Concordat en el qual, a canvi que el dictador Franco pogués nomenar a dit els bisbes i arquebisbes, l’Església rebia privilegis amplíssims en matèria econòmica, fiscal i educativa. 26 anys més tard, el 3 de gener del 1979, es van formalitzar quatre nous acords entre Espanya i la Santa Seu en els àmbits jurídic, econòmic, educatiu, cultural i militar. Aquest Concordat es va negociar coincidint amb els treballs per aprovar una Constitució democràtica.

La Constitució es va aprovar uns dies abans que els textos concordataris. Definia Espanya com un Estat aconfessional on “cap confessió tindrà caràcter estatal”. Els textos concordataris eren clarament inconstitucionals, però, quaranta anys després, encara són vigents. Les diverses iniciatives parlamentàries que han intentat anul·lar el Concordat han fracassat.

Coincidint amb el quarantè aniversari de l’aprovació dels textos concordataris, la Fundació Ferrer i Guàrdia ha llançat una campanya que, sota el lema “Aturem el Concordat”, vol posar fi als privilegis de què gaudeix l’Església catòlica a Espanya. L’accés a la presidència del Govern del socialista Pedro Sánchez va obrir certes esperances en aquest sentit. Els sectors eclesials més conservadors van témer que el nou govern posés fil a l’agulla a la supressió dels avantatges dels quals han gaudit aquests quaranta anys. No els va agradar que la presa de possessió del nou executiu de Pedro Sánchez fos la primera en què els nous ministres prometessin el càrrec sense crucifixos ni bíblies pel mig. Però, finalment, la convocatòria de noves eleccions ha tornat a deixar en stand by la idea de convertir el Concordat en paper mullat. Tot continua si fa no fa igual que el 1953. Franco és mort, això sí. El 1976 es va signar un acord entre el govern espanyol i la Santa Seu que derogava la potestat del cap de l’Estat per nomenar prelats. Juan Carlos I no podia triar els bisbes i els arquebisbes, però l’Església mantenia els seus privilegis pràcticament intactes en la revisió del Concordat aprovada el 1979.

L’acord econòmic comporta, segons la Fundació Ferrer i Guàrdia, “un dels privilegis més escandalosos de l’Església: l’exempció fiscal a tota una sèrie d’impostos –estatals, autonòmics i municipals–, IBI, impost de transmissions i patrimoni, de societats, sobre les obres i exempcions pel que fa a donacions”. L’associació Europa Laica calcula que les exempcions fiscals estalvien uns 2.000 milions d’euros anuals a l’Església. Les aportacions en la declaració de la renda superen els 230 milions d’euros anuals. Són diners que perd l’Estat; és a dir, el conjunt de la ciutadania.


LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA