Les interioritats del no fitxatge pel Barça del que avui és una de les presumptes estrelles del Reial Madrid, Marco Asensio, han estat convenientment utilitzades per l’oposició a Rosell i Bartomeu per censurar la seva política esportiva. Això sí, només quan ha coincidit una baixada del Barça i algun partit destacat del jugador balear, discutit ara al Reial Madrid perquè no ha respost a les expectatives en el camp i perquè s’ha tret de sobre galons de responsabilitat. “Jo no sóc el que he d’estirar el carro al Madrid”, va dir fa uns dies el balear.
Tot això porta a pensar que potser el Barça no ho va fer tan malament en el seu dia quan el Mallorca el va posar en el mercat i des del Camp Nou, que tenia preferència en el fitxatge, es va deixar passar l’oportunitat a finals del 2014.
La raó per la qual aquesta renúncia es va convertir en una arma llancívola cal buscar-la en la personalitat pusil·lànime d’Andoni Zubizarreta, responsable llavors de la direcció tècnica del FC Barcelona. En la negociació, el Mallorca no va ocultar la seva urgència de tresoreria, fins al punt d’abaratir el preu del jugador, sempre que el Barça pagués pràcticament al comptat els drets federatius.
En aquell moment, el director general, Antoni Rossich, que mai va prendre una sola decisió que afectés l’ordre esportiu, va plantejar la conveniència, per unaqüestió de pura estratègia financera, de pagar a terminis. En cas contrari, per tancar el fitxatge havia de fer ús d’una pòlissa de crèdit, motiu pel qual va traslladar a la secretaria tècnica el grau de necessitat de l’operació.
Zubizarreta va respondre que no era un reforç prioritari, i va deixar a la interpretació de la direcció general del club una decisió que, per descomptat, havia de prendre exclusivament el cap i únic responsable de l’àmbit esportiu.
Antoni Rossich va entendre, davant l’ambigüitat del missatge, que ni ell havia d’assumir la responsabilitat de fitxar ni encara menys d’augmentar els costos financers en aquell moment. L’operació va sorgir, certament, d’una manera inesperada a causa de la dificultat en què es trobava el Mallorca, no perquè ni Barça ni Reial Madrid ho necessitessin.
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA
