La conflictivitat al voltant del Seient Lliure s’ha convertit en una qüestió que, com es vaticinava en alguns sectors del FC Barcelona, pot danyar seriosament l’economia del club. En aquest moment de la temporada 2018-19 la minva en relació als ingressos previstos per ticketing amenaça d’arribar a una xifra superior als sis milions d’euros.
Que no és poc, si es té en compte que les entrades per al turisme de masses que rep el Camp Nou s’havien convertit en un producte de primera necessitat financera per a la comptabilitat blaugrana. Paradoxalment, aquesta és la conseqüència de l’èxit de les successives campanyes orientades a suggerir, motivar, incentivar i convèncer el soci abonat del club d’alliberar el seu seient de manera reiterada. Un bombardeig que, des de la temporada 2008-09, ha passat per tots els estadis possibles, formats i fórmules, inclosa la d’oferir a canvi diners en metàl·lic si la renúncia es decidia amb prou anticipació.
L’existència d’un mercat insaciable de demanda forastera va provocar que la gestió administrativa del Seient Lliure caigués en l’exageració i la disbauxa. En part explicable perquè el cost de retorn al soci per l’alliberament del seient pot suposar, en alguns casos, només el 30% del guany de la revenda oficial. El negoci és rodó.
Però els últims dos anys s’han encès les alarmes com a resultat de les convulsions hagudes al si del departament d’explotació mentre els seus caps pensants han anat caient un darrere l’altre, vistos els resultats. A punt va estar el FC Barcelona de ficar els seus socis en un embolic amb Hisenda per aquesta recompensa en efectiu contra cap factura, i amb el risc que aquests receptors fossin acusats de no declarar uns ingressos com cal ni haver aplicat ni liquidat les retencions preceptives.
Aquesta mala idea va obligar a recuperar la forma clàssica de retornar el teòric 50% del valor facial de l’entrada, a preu d’espectador, com a descompte de l’abonament de la temporada següent. Una fugida cap endavant que, a més, ha provocat un efecte molt perjudicial, o si més no imprevist pels voraços caçadors d’ingressos, ara atrapats en la seva pròpia trampa.
Com que el límit d’aquesta devolució està situat en el 95% de l’abonament, el que ha passat ara és que una majoria d’aquesta borsa de socis atreta per l’alliberament ja ho ha cobert un cop superats dos terços de la temporada. I aquesta majoria ha reaccionat tota igual, no posant el seient a disposició del club, encara que com succeeix també de forma generalitzada, aquests mateixos socis no vagin a l’estadi. El resultat, com està passant en els últims partits, és que amb prou feines passen dels 40.000 abonats presents sense que aquesta absència es transformi en entrades a la venda. El drama està servit.
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA
