Deia Elsa Artadi, la predecessora de Meritxell Budó (Barcelona, 1969) a la conselleria de Presidència, el dia del relleu, just fa quatre mesos: “Està molt més preparada que jo quan vaig agafar el càrrec”. Doncs sembla que no la va encertar. La garriguenca d’adopció no ha parat de ficar la pota d’ençà que va ser nomenada consellera i portaveu del govern de Quim Torra. Altres noms van sonar per ocupar aquesta responsabilitat, però cap comptava amb avals tan incondicionals com el de l’expresident Carles Puigdemont, ara a Waterloo (Bèlgica), o el de l’exconseller empresonat a Lledoners Jordi Turull, que és qui més va lluitar perquè fos Budó l’elegida.

Les pífies de Budó l’han convertit en temps rècord en un dels personatges d’èxit del Polònia. S’ha guanyat a pols la caricatura. En tot just quatre mesos des que va ser nomenada, la portaveu del govern ha saltat als mitjans per les seves desconcertants declaracions, lapsus en tractar d’explicar les seves afirmacions, o directament pels xocs amb els periodistes a compte de la llengua emprada per fer preguntes. Entre els seus lapsus hi trobem quan va afirmar que l’independentisme havia guanyat Barcelona; en realitat va passar de 18 a 15 regidors i la majora absoluta de l’Ajuntament de Barcelona està en 21 regidors. Però la relliscada més gran la va protagonitzar quan va negar-se a respondre en castellà preguntes fetes per la premsa. Això li va suposar una topada amb els representants dels mitjans de comunicació. Segons Budó, la “norma de la sala” era repetir en aquesta llengua únicament respostes prèviament fetes en català. Els periodistes presents no havien sentit a parlar mai d’aquella norma. Budó va acabar acceptant la pregunta llançada en castellà per la periodista d’Antena 3, després d’explicar que el seu equip li havia traslladat que les respostes en castellà s’ofereixen en els últims 10 minuts.

A ERC, formació que comparteix l’executiu amb Budó, van saltar les alarmes després que la portaveu es mostrés reticent a contestar una pregunta per haver estat formulada en castellà. Per als republicans, més enllà de la confusió que la consellera va mostrar sobre la mecànica habitual de les rodes de premsa del govern, l’actitud de Budó reflecteix una ideologia nacionalista encarnada pels seus socis de la qual ells asseguren sentir-se cada vegada més llunyans.

Per proximitat geogràfica i afinitat personal, l’actual consellera de la Presidència forma part de l’entorn més proper de dos homes clau a Junts per Catalunya: l’exconseller empresonat Jordi Turull i l’expresident Carles Puigdemont. Aquesta vinculació va ser fonamental perquè acabés donant el salt des de la seva còmoda alcaldia de la Garriga fins a un dels càrrecs més sensibles de qualsevol govern, el que dona la cara cada setmana davant la premsa per explicar les iniciatives aprovades.


LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA