Només cal una ullada als fòrums més masclistes, com Forocoches, per tenir una cosa clara: Barcelona s’ha convertit en el puticlub del sud d’Europa. Els usuaris intercanvien rutes pels clubs de prostitució, els carrers segmentats per races i preferències sexuals, adreces d’internet on es poden localitzar les noies… “Barcelona surt als fòrums pro puters com a destinació preferent per al consum de prostitució perquè es dona la imatge, que és real, que els puters tenen totes les facilitats del món per venir de putes. Ja hi ha organitzats tours de sopar, copa i acabar en un puticlub, com passa a les grans fires i comiats de solter amb un tot inclòs”, ens explica Núria González, advocada i activista abolicionista de la prostitució i presidenta de l’Escola A.C.
Espanya, amb Barcelona al capdavant, s’ha convertit en el tercer país en consum de prostitució al món, i en el primer a Europa. La laxitud en la normativa fa que la prostitució estigui en uns llimbs alegals que la situen en terra de ningú i en el mercat més productiu per als proxenetes. La prostitució genera més de 5 milions d’euros diaris i suposa el 3% del PIB espanyol. Els clients de la prostitució gasten una mitjana de 1.500 euros l’any, més o menys el pressupost d’una família per a oci i cultura. “L’ordenança cívica de Trias va dir que no es podia fer compravenda de sexe al carrer, però ara amb Colau, per una política de no agressió, no es molesta el puter, i per exemple pots passar a qualsevol hora del dia pel carrer Robadors i veus com negocien amb les dones amb total impunitat –explica González–, i com pugen als pisos, una mena de narcopisos però per a prostitució, insalubres i en condicions deplorables”.
Barcelona és l’epicentre de la prostitució a Europa i porta d’entrada de dones prostituïdes. “El 70% són romaneses, i com que són europees, és difícil de demostrar. La policia no pot fer res. Totes diuen que estan aquí per voluntat pròpia, de turistes en aquests pisos…”, declara Gonzàlez. La majoria de prostitutes, el 90%, són víctimes de tràfic, siguin europees o no. “Les que no tenen papers entren amb visats de sis mesos, i passat el temps, desapareixen pels clubs de carretera o puticlubs de tercera”. Barcelona és, sempre, la primera parada. “Com que som una ciutat important, venen les millors i hi fan la primera estada, i a més amb el beneplàcit de l’autoritat local. Hem de tenir en compte que Colau és pro prostitució i no va voler adherir Barcelona a la xarxa de ciutats lliures de tràfic perquè va preferir afavorir el sindicat Otras”, denuncia Núria González.
La ciutat s’ha convertit en destí turístic sexual per la facilitat i la permissivitat, i l’estigma d’anar de putes cada vegada té menys mala imatge entre els joves. Per a molts és una manera més d’acabar la nit: “Entre els joves de 20 anys hi ha una nova moda i és ajuntar diners entre tots perquè cada cap de setmana un de la colla pugui fer servir una prostituta. Esperen a última hora de la nit, i llavors negocien el preu a la baixa. Aquest és el tipus de ciutat que vol Colau, una Barcelona low cost. Un passatge barat, alcohol a dojo, t’allotges en un pis turístic i vas de putes amb impunitat. El paradís que ja s’anuncia a internet”.
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA
