La censura aplicada pel director de TV3, Vicent Sanchis, al documental El Cas Rosell va molt més enllà de la supressió de la part que feia referència a l'origen comú de la denúncia de l'FBI de casos de corrupció emparats per la FIFA amb possibles origen i culpabilitat penal a Espanya.

El que l'espectador es va perdre i s'explicava en el programa original, abans de la seva amputació, va ser que en la mateixa comissió rogatòria que es demanava investigar una transferència que podria implicar Sandro Rosell i Ricardo Teixeira, quan aquest era president de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), un fiscal dels Estats Units afirmava i provava que el responsable i soci de Mediapro a Amèrica havia subornat membres de la FIFA per aconseguir drets de retransmissió de tornejos FIFA i havia comès blanqueig de capitals, entre d'altres delictes.

El personatge, Gerard Romy, soci fundador amb Jaume Roures i Tatxo Benet de Mediapro, no va ser citat a declarar per la jutge Carmen Lamela tot i admetre ella mateixa les evidències, haver autoritzat l'escorcoll de la seu de Mediapro i haver-hi trobat proves confirmatòries d'aquests delictes. Així va ser com Romy ha disposat, des de 2015, de prou temps per tallar la seva relació amb Mediapro, societat que s'ha pseudo-dissolt en la matriu d'Imagina, que és avui una part d'un grup d'empreses del qual Roures i Benet ja no són directament propietaris. Romy, encara que ara finalment acusat pels americans, segueix lliure cinc anys després.

En canvi, Lamela va posar a Rosell sota vigilància i, malgrat no haver trobar indicis probatoris, no només el va tancar preventivament a la presó durant gairebé dos anys, sinó que va instruir artificiosament, com es va comprovar en el judici, una causa demanant-li més de 50 milions de multa i una condemna de presó pròpia d'un delicte de sang. En realitat, no només a Rosell, també a la seva dona, socis i amics, les vides dels quals han estat un infern aquests últims anys.

TV3, així doncs, va deixar la injustícia del cas Rosell al llindar de la incomprensió i del seu veritable origen, com si hagués estat només un d'aquells disbarats de l'administració de justícia. Va tallar el que el documental, amb la cautela i el màxim sigil, pretenia explicar més enllà del que els fets judicials -l’absolució total- han confirmat i denunciat: la protecció d'un presumpte culpable i l'acarnissament contra un presumpte innocent. Que es pugui interpretar que alguna jutgessa o tot un organisme com l'Audiència Nacional es passen els preceptes jurídics per la toga no seria tan greu com pensar que depèn qui, amb més o menys poder, pot beneficiar-se de l'actuació d'alguns popes de la judicatura.

TV3, evidentment, va censurar el que amb tota seguretat hauria estat el documental més valent de la seva història des del moment que es va negar a emetre'l per no ser el primer en tractar el cas Rosell. De fet, no l'hauria emès si el mateix Rosell no hagués alertat que alguna cosa passava amb aquesta història que havia concedit en exclusiva a TV3. Obligat finalment per les circumstàncies, Vicent Sanchis el va emetre fora del prime time, retallat i sense ruboritzar-se.