La situació de tensió interna al FC Barcelona, provocada per la crisi de les xarxes socials, ha causat també un moviment sísmic de reposicionament de tota l'alta estructura executiva de cara a les eleccions que vindran.

De les conseqüències de l'última reunió de junta, en la qual el president Josep Maria Bartomeu va haver de sufocar un intent de motí, va quedar clar que el nerviosisme i la impaciència de la classe directiva poden provocar un avançament electoral respecte a la data fixa i reglamentàriament estatutària prevista per la primavera de 2021.

Aquesta incertesa va sacsejar els òrgans de govern de club, especialment al poblat organigrama executiu. Els seus membres comencen a veure amenaçat el confortable estatus de què gaudeixen en un ecosistema com el blaugrana, on la meitat de la massa salarial no esportiva de la plantilla correspon a l'alta direcció. Els salaris d'aquesta classe alta, per dir-ho d'una altra manera, se situen molt per sobre de les condicions de qualsevol altra empresa amb un volum i una responsabilitat semblants.

El pànic a perdre aquest privilegiat règim laboral ha generat incertesa i, fins i tot, un cert pànic entre un col·lectiu que, segons comença a sospitar-se, intenta contactar amb l'enemic, entès aquest com el primer dels precandidats. De la mateixa manera que exjugadors com Xavi Hernández i Carles Puyol han mantingut temptadors contactes amb Víctor Font, se sap que executius de pes de l'estructura actual han contactat directament i indirecta amb el precandidat que més frontalment se situa en l'oposició al continuisme, i també amb personatges de l'entorn blaugrana que es plantegen participar en la batalla electoral per oferir-los informació i col·laboració.

Tot indica que el candidat continuista Emili Rousaud no mereix una gran confiança i que la lleialtat i l'agraïment d'aquests càrrecs de confiança envers el president Bartomeu i la seva junta no serien precisament les qualitats que millor els descriuen.