Exponent de l’independentisme identitari i ultraconservador, Santiago Espot és l’alumne més avantatjat del psicòleg i grafòleg Carles Muñoz Espinalt, fundador de les teories de la psicoestètica. Carles Muñoz Espinalt (1920-93) va formar part de la direcció del Consell Nacional Català de Josep Maria Batista i Roca i d’Òmnium Cultural. Predicava la necessitat de crear una tipologia de líders independentistes enèrgics, perfectament pentinats i vestits i amb una estudiada oratòria per inflamar les masses.

La psicoestètica havia de ser l’instrument que fes possible la secessió de Catalunya i, en aquest sentit, un dels llibres de Carles Muñoz Espinalt portava per títol: “Serà 1992 l’any de la independència de Catalunya?”. En la dècada dels vuitanta del segle passat, els psicoestetes van tenir un cert renom –gràcies, entre d’altres, al perruquer Pasqual Iranzo- i representaven l’independentisme dur de dretes, en contraposició a l’independentisme revolucionari de grups com el PSAN, MDT… 

Santiago Espot és un fill dels ensenyaments psicodèlics de Carles Muñoz Espinalt, però ha arribat a l’extrem que el cognom castellà Muñoz del seu guru li fa nosa. Per això, en els articles que escriu als mitjans de comunicació s’hi refereix com a “Carles M. Espinalt”, eliminant el cognom que considera impur. En canvi, en les entrades a la Viquipèdia i a la Gran Enciclopèdia Catalana, aquest profeta de la independència a través de la manipulació psicològica hi apareix amb els seus dos cognoms.