Les estadístiques són irrefutables quan s'analitzen a llarg termini i més encara en el futbol, on quedar primer suposa assolir la glòria i quedar segon és un fracàs. La Liga és així. El president Josep Maria Bartomeu va destituir a l'entrenador amb el qual havia començat la temporada, Ernesto Valverde, quan l'equip anava líder a mitjans de gener, assumint un enorme risc, però per descomptat amb determinació i la plena convicció d'actuar a favor dels interessos i de les possibilitats de l'equip.
Amb el pas dels mesos ha estat el Reial Madrid, segon quan manava Valverde, qui s'ha enfilat a la primera plaça i col·locat sota sospita al seu substitut, Quique Setién. A les primeres de canvi va ser eliminat de la Copa del Rei i a poc a poc va anar perdent aquesta aurèola de tècnic cruyffista, aterrat amb l'únic compromís i promesa de jugar millor a futbol que amb Valverde. No ho ha aconseguit, en canvi, ni tampoc ser més efectiu, s'ha quedat a mig camí per ser més aviat prudent, témer la derrota i intentar mantenir l'aparença d'un equip amb mentalitat ofensiva amb alineacions desequilibrades. Això, a més de retirar de la circulació a Ansu Fati i a Riqui Puig fins que la UEFA ha permès cinc canvis i, per força, els ha donat minuts, que no continuïtat.
Fa temps que va sortir del guió no només futbolístic. Quique Setién s'ha saltat una norma, hàbit o rutina que, des de 2008, havia imposat el tècnic Josep Guardiola, limitant les aparicions davant la premsa a les estrictament obligades per les normes de competició de Lliga, Copa i Champions, és a dir abans i després dels partits. Setien va voler conquistar el públic amb el seu discurs veient que no ho aconseguia des de la banqueta amb el futbol del seu equip i les seves decisions, intentant contrarestar la creixent intensitat de les crítiques d'una premsa molt favorable al principi fins que la realitat ha estat incontestable.
Va ser el mateix Quique Setién qui va obrir la porta a entrevistes i reportatges fora de la dinàmica de la competició, una estratègia que no li ha servit per convèncer a ningú, ni als seus jugadors ni a l'afició i molt menys a la premsa. Tant, que l'any que li queda de contracte també se li està escapant de les mans.
