Almenys tres columnistes que han publicat llibres editats per Quim Torra, el flamant 131è president de la Generalitat, li han dedicat paraules poc complaents els darrers dies, quan ha aparegut com a candidat d’emergència designat pel 130è president, Carles Puigdemont.
Miquel Giménez explica des de Vozpópuli que amb Torra van mantenir “una relació d’amistat durant alguns anys”, i el descriu com “catòlic a ultrança“, “un senyor de dretes de tota la vida”, “fanàtic” alhora que “intel·lectual”, “intransigent” i “ferotge” a banda de “tímid”. També assegura que ja durant la seva etapa a Reagrupament només tenia com a meta “un paper important a la política catalana“.
Vaticina que “el conflicte català s’agreujarà” i recorda en aquest punt que Torra “admira els terribles germans Badia“. “Creu que la seva missió és portar la república a Catalunya, separar el gra de la palla, apartar els espanyolistes, als mals catalans, als tebis, als traïdors -imagino que ha de considerar-me entre aquests últims- i fer una societat ex novo basada en la pàtria, Déu, i la cultura catalana”, afegeix. “Creu que té una missió històrica i farà el que sigui” i “és un devot admirador de Jordi Pujol“, conclou aquest vell amic del nou president.
Salvador Sostres, per la seva part, no només ha assenyalat a ABC “les deu mentides del candidat Torra”, sinó que afirma: “Si Quim torra tingués ni que fos una petita part de la sinceritat que ha reclamat en el seu discurs hauria reconegut que ha preferit el càrrec autonòmic a l’aventura republicana”. “Si Quim Torra tingués la dignitat que tant ha reclamat als catalans, citant Francesc Macià, reconeixeria que ell és amb la seva candidatura la penúltima extensió de l’article 155″, agrega.
Troba que el que importa “per entendre l’abast moral de l’independentisme és que el tan suposadament radical Quim Torra, a l’hora de prendre les seves decisions personals i concretes, ha optat per l’autonomia, pel càrrec autonòmic, pel sou autonòmic, per la pompa autonòmica…”.
Com Sostres, Enric Vila va coincidir amb Torra a la Fundació Catalunya Oberta, un think tank nacionalista vinculat amb Lluís Prenafeta, el qui va ser mà dreta de Jordi Pujol els anys 80. És de tots tres columnistes amb qui, aparentment, més pròxim és políticament ara per ara, però des d’El Nacional Vila ha expressat un rebuig categòric envers el nou president.
Ha presentat Torra com “un diletant amb corbata que no es pren res gaire seriosament i que sempre ha navegat amb la punta de frivolitat que Espanya exigeix als polítics catalans”. Destaca d’ell “un individualisme de pedra picada, més irreductible que el seu patriotisme”, i el veu “ideal perquè Espanya guanyi temps”, així com propens a “lligar frases grandiloqüents i evitar el moll de l’os dels problemes”.
“Ell, que quan em va conèixer estava convençut que la independència era impossible, va anar trobant en la política catalana consol a totes les seves rendicions i angoixes personals”, assegura Vila sobre el seu editor, de qui afegeix que és “servil al poder” i, de fet, “un cortesà excel·lent que sap crear-se oportunitats i ensabonar els superiors insegurs que necessiten alimentar la seva vanitat explotant les febleses dels subordinats”, i un detector de “les necessitats emocionals” dels seus caps.
El titlla d’“enterramorts convergent” i de “president ideal per intentar rematar un poble que, com ell, sembla incapaç de distingir entre la covardia i la misèria“. “No deixa de ser paradoxal que un home que se’m va presentar elogiant el llibre sobre Companys s’hagi deixat arrossegar per les mateixes dinàmiques que explico en el llibre”, li retreu Vila poc abans de referir-se als “nois de la cultura que no gosen criticar-lo perquè els ha editat algun llibre o hi han tingut un tracte afable”. “Espero que la CUP el tombi”, havia publicat aquest diumenge.
