Totalment teledirigit i mediatitzat per l’expert en màrqueting Oriol Soler –parella de Marina Llansana, vicepresidenta segona d’Òmnium Cultural-, Jordi Cuixart s’ha acostumat a pronunciar frases rodones i rotundes, destinades al consum emocional de les masses independentistes. El president d’Òmnium és una criatura creada, modelada i propulsada a l’estrellat de l’independentisme populista per Oriol Soler, el brillant i dement cervell que està al darrere de tot el procés independentista.
Però mentre Oriol Soler viu de pel·lícula a la nova mansió que s’ha construït a Igualada, Jordi Cuixart –el fill de les seves cabòries marquetinianes- s’ha xupat gairebé tres anys de presó, lluny de la seva família. La seva frase “Ho tornarem a fer!” –que després ha donat títol a un llibre editat pel segell Ara, d’Oriol Soler- és un brindis al Sol elaborat pel seu mànager que, si el volgués fer realitat, inevitablement, el portaria de nou a la presó.
Sempre sota la batuta d’Oriol Soler, el president d’Òmnium va declarar el 20 de setembre de l’any passat a Catalunya Ràdio, en vigílies que el Tribunal Suprem dictés la sentència pels fets de l’1-O: “No he signat el programa individual de tractament, per tant, no em podré acollir a permisos. Em sotmeto al compliment íntegre de la condemna. Des d'Òmnium no demanarem cap indult. Amb una amnistia, l'Estat admet públicament que els fets pels quals hem estat condemnats són injustos." I afegia: "Pot ser que em condemnin a 14 anys de presó, i què? Els viurem… també els viurem… i sí, ens hem adonat que no estem tan lluny de temps passats… però hem perdut la por. O perdíem la por, o ens ensorràvem."
Finalment, Jordi Cuixart va ser condemnat pel Tribunal Suprem a nou anys de presó, en comptes de 14. Però lluny de les seves rotundes paraules pronunciades el 20 de setembre del 2019, no s’ha sotmès “al compliment íntegre de la pena” i s’ha acollit i ha aprofitat tots els beneficis i permisos que preveu el règim penitenciari per poder abandonar la presó i anar a la seva empresa i estar amb la seva família. Ara ja té el tercer grau, fet que li permet sortir cada dia al carrer i passar a casa els caps de setmana.
Millor per ell. Posant-se en mans d’Oriol Soler i convertint-se en el seu titella ha pagat una caríssima factura personal. Tal vegada algún dia s’adoni que qui sempre cobra i mai no paga és l’espavilat de l’Oriol Soler.
