La sort, o millor dit la mala sort del CF Reus Deportiu, està decidida. El club ha generat des del 2014 un deute que es xifra entre cinc i set milions d'euros, que fa inviable la seva supervivència. Només un miracle, com la inesperada venda de l'equip a canvi d'una injecció urgent de diners (ruïnosa per a qualsevol comprador), possibilitaria que el club del Baix Camp, amb una antiguitat de 109 anys, no desaparegués.
Però els potencials compradors del Reus, que són en realitat entitats, particulars i presumptes milionaris als quals se'ls ha ofert el producte i no a l'inrevés, marxen cames ajudeu-me quan se'ls presenta l'operació. Qui ofereix el Reus no és altre que Joan Laporta, expresident del FC Barcelona i company de Joan Oliver a la davallada financera i social del Reus, juntament amb altres exresponsables del fet que el FC Barcelona acabés amb 56 milions de dèficit i fons propis negatius: el qui va ser vicepresident blaugrana Rafael Yuste i el qui va exercir de president de la Comissió Econòmica Estatutària i, després, de tresorer, Xavier Sala-i-Martin.
Joan Laporta, en efecte, és qui rep aquests presumptes compradors, un mal venedor que fins ara només ha aconseguit espantar-los amb les funestes perspectives econòmiques i esportives del Reus, deixant-los clar, a més, que ell ha d'emportar-se una comissió per l'operació que no baixa del milió d'euros.
Un amic comú d'aquesta petita comunitat de propietaris, el president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), Javier Tebas, antic company de tripijocs amb el Barça, ha intentat una maniobra impossible: pagar els endarreriments de diversos jugadors amb els diners del dipòsit que els clubs estan obligats a deixar a la LFP, de manera que aquests no denunciessin al Reus i poguessin seguir jugant uns mesos més amb l'esperança de guanyar temps per trobar algú tan ingenu com per comprar el club tal com està.
