La contractació de Marcela Topor per la Xarxa Audiovisual Local (XAL), un organisme depenent de la Diputació de Barcelona, promet ser l’escàndol polític de la temporada. La dona del president destituït de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha estat contractada per la XAL fins al pròxim mes de juliol per fer un programa en anglès de dues hores setmanals per 42.000 euros, a raó de 6.000 euros mensuals.
Aquests 6.000 euros mensuals són nets per la seva butxaca. És a dir, Marcela Topor no s’ha de preocupar per la producció del programa (redactors, tècnics, infraestructura…) que també va a càrrec de la XAL. El cert és que estem a mitjans del mes de març i encara no s’ha emès cap dels programes contractats a la dona del president destituït i aquest cas de descarat favoritisme ja comença a fer pudor de socarrim.
Tradicionalment, la Diputació de Barcelona és una bassa d’oli, on els partits majoritaris en el món municipal (PDECat, ERC, PSC i Iniciativa-Comuns) es reparteixen com a bons amics les immenses prebendes (subvencions, assessors, contractes de persones de confiança…) que genera aquesta discreta institució, que gestiona un pressupost anual d’uns 1.000 milions d’euros. Això fa que l’escàndol de Marcela Topor s’hagi intentat tapar amb l’argument de “no ens farem mal entre nosaltres“.
En l’últim plenari de la Diputació de Barcelona, només el representant de Ciutadans, el regidor de Gavà, Miquel Àngel Ibáñez, va tenir la valentia de treure el tema i interpel·lar la presidenta de la institució, la convergent Mercè Conesa, denunciant la XAL d’haver contractat Marcela Topor “per ser la parella de qui és” i afirmant que aquest endoll “no és ètic”. En la seva resposta, Mercè Conesa va defensar aquest contracte per la vàlua professional de la dona de Puigdemont i va acusar Miquel Àngel Ibáñez de masclista i de ser un exponent del “model patriarcal“.
Davant aquest insòlit argument, el representant de Ciutadans va contrareplicar: “Vostè creu que si el contracte s’hagués donat al marit d’una dirigent política nosaltres no ho hauríem denunciat igualment?“. Mercè Conesa va callar.
