Jaume Clotet, director general de Comunicació de la Generalitat, s'ha fet ressò a Twitter del fet que l'any 1947 "la selecció catalana de futbol juga i guanya contra l'espanyola al camp de Sarrià" i que "aquest partit, fet en ple franquisme dur, avui seria impossible". Alguns han apuntat, per fer-li la guitza, que Clotet s'estava expressant com un nostàlgic del franquisme en un tuit obert a interpretacions amb què, si més no, ha comparat el que era amb el que ara és possible, segons ell.
La comparació, en qualsevol cas, indueix els seguidors a fer-se una idea equivocada d'aquell partit i no només perquè, òbviament, no es va tractar d'un partit oficial ni que, de cap manera, evidenciés un reconeixement a l'existència oficial de la selecció catalana durant la primera dècada de la dictadura.
De fet, a la selecció catalana, que va guanyar 3-1, va resultar decisiva l'actuació del davanter lleonès César Rodríguez, que va fer dos gols. A més d'aquest davanter, que era una estrella del Barça d'aleshores, van jugar amb Catalunya Juan Velasco, porter blaugrana nascut a Jumilla (Múrcia), i Juan García Juanete, madrileny del Nàstic de Tarragona.
La realitat, segons va escriure José Hernández, expert del Centro de Investigaciones de Historia y Estadística del Fútbol Español (CIHEFE), és que tot i que d'una banda hi havia una selecció espanyola sense jugadors catalans, d'altra banda la selecció catalana va ser creada pel mateix seleccionador espanyol, Guillermo Eizaguirre, amb "màniga ampla", quelcom "habitual en partits d'aquest tipus d'altra banda" perquè "l'enfrontament resultés més atractiu per a un públic que no semblava massa interessat en els dies anteriors". "El fonament del partit estava clar, i el mateix Eizaguirre va manifestar que qualsevol dels homes que jugués la trobada tindria possibilitats d'acudir en el futur a la selecció espanyola definitiva", hi va afegir.
És a dir, era, en definitiva, un partit disputat entre una Espanya sense catalans i una Catalunya reforçada amb jugadors no catalans que jugaven en clubs catalans per provar jugadors seleccionables per Espanya, que havia disputat molt pocs partits durant la dècada dels 40.
Clotet, per cert, ja havia fet la mateixa piulada en anys anteriors, coincidint amb l'aniversari del partit, el 19 d'octubre.
